Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Miguel Ángel

"Hola. El meu nom és Miguel Àngel i el 13 de setembre ha fet un any que vaig tornar a néixer gràcies al trasplantament de medul·la òssia d'un donant anònim al qual sempre estaré agraït.

La meva història va començar el 6 de febrer de 2014, data que mai oblidaré coincidint amb l'aniversari de la meva mare. Després de treure'm el queixal del seny, no cicatritzava i la inflamació no baixava, així que vaig anar a l'Hospital de Jerez de la Frontera on em van donar una de les pitjors notícies de la meva vida: em van diagnosticar leucèmia limfoblàstica aguda. Ja no tornaria a sortir de l'hospital fins passats 26 dies.

Què era allò? No tenia ni idea, però des del primer minut sabia que havia de mirar cap endavant i pensar en positiu per mi i per tots els que m'envoltaven. Després de mesos de sessions de quimio, puncions lumbars i tractaments, la malaltia va anar desapareixent. No necessitaria un trasplantament de medul·la òssia. I cada dia em trobava millor! El setembre vaig començar un màster, no podia perdre el temps, necessitava sentir-me útil de nou. El maig de l'any següent vaig començar a treballar a l'empresa on vaig fer les pràctiques, tot anava molt bé amb la meva revisió mensual i fent vida gairebé normal amb la meva família, parella i amics.

Van passar els anys i tot anava genial, allò ja era passat. Però el juny de 2017 en una de les revisions alguna cosa en l'analítica no estava del tot bé, em van extreure medul·la i, l'endemà, el 8 de juny de 2017, la meva doctora em va dir i vaig sentir el que ningú vol sentir: havia RECAIGUT. Em va dir que aquella mateixa tarda havia d'ingressar. El món se'm va caure a sobre. La notícia de la recaiguda va ser fins i tot pitjor que el primer diagnòstic, no podia deixar de pensar que havia de començar de nou  una altra vegada. El primer que em va venir al cap va ser que la meva xicota, la Neus, i la meva família una altra vegada havíem de tornar a passar per tot.

A sobre, passada la primera setmana de l'ingrés em van confirmar el que ja preveia, m'havia de trasplantar. No sabia com mirar amb optimisme cap al futur, però sabia que, per totes les persones que m'estimàven, havia de mirar cap endavant. Gràcies, entre altres coses, als testimonis de la web de la Fundació Josep Carreras vaig veure que aquell no era el final, que es podia tirar endavant.

Ja ha passat un any des del trasplantament, va ser dur, però amb ganes, positivisme i l'ajuda dels que m'envolten, tot va genial. Des d'aquí vull agrair a tot l'equip d'Hematologia de l'Hospital de Jerez, als infermers i a tot el personal de la planta i l'hospital de dia, sense ells ara no estaria escrivint això.

I, ... com no agrair a la meva xicota! Gràcies Nieves, la meva companya de batalles i companya de vida, per acompanyar-me durant tota aquesta aventura i no deixar-me caure mai. A la meva mare per estar sempre aquí i aguantar el meu mal humor en els pitjors moments sense posar una mala cara. Al meu pare i la meva germana. A la meva cuinera i cuidadora particular, la meva àvia Pepa i a tota la meva família i amics. GRÀCIES!!!

Des d'aquí, vull donar forces a tots aquells guerrers que, per moltes pedres que ens posin en el camí, amb lluita es tira endavant.

Gràcies a tots aquests donants anònims que salven vides.

Comparteixo amb tots unes fotos de l'època del trasplantament i del dia del trasplantament. Una altra d'avui amb el pastís amb la que m'ha sorprès la meva parella i una altra d'un casament que vam tenir la setmana passada.

Moltes gràcies per tot i espero que això serveixi per animar altres persones.

 

Miquel Àngel, 28 anys

Pàgina web actualitzada 14/09/2018 12:48:02