Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Montse

GANES DE VIURE!

"Hola, el meu nom és Montse i us vull explicar la meva experiència personal. Aquest any he fet 14 anys de nova vida. Acabo de complir 40 anys. A mi, com a tots els que ens toca passar per una experiència tan brutal com aquesta, el càncer em va agafar del tot desprevinguda. Abans de diagnosticar-me la LMA (Leucèmia Mieloide Aguda), vaig passar per una intervenció a vida o mort a causa d'un trencament d'un quist ovàric. Un cop detectada la meva malaltia i començat el procés protocolari dels cicles, em van operar d'una pericarditis, vaig patir baixades de tensió de les quals amb prou feines sortia, dolors inacabables i insofribles, 3 catèters en menys de 8 mesos per infeccions diverses... I al final d'aquest tractament tan sever, carregat de, moltes vegades, insospitats efectes secundaris, m'esperava la generositat incondicional de la meva estimada germana, Mª Jesús i la seva donació de medul·la. El trasplantament va ser a contrarellotge, ja que en aquell moment la meva germana estava embarassada de la meva estimadíssima neboda Raquel. Aquesta nena abans de néixer ja sabia que tenia quelcom molt important a fer en la seva vida: "avançar-se un meset i néixer sana perquè la seva mare es pogués recuperar al mes aviat possible per donar-me la seva medul·la". Després del trasplantament, la vida no va ser de color de rosa en absolut. Van ser dies, setmanes i mesos d'autèntica lluita per suportar els efectes secundaris que tenia. Alguns m'han acompanyat anys. El maluc esquerre em va quedar seriosament danyat per la ingesta de corticoides en dosis massives després del meu rebuig inicial de medul·la. No van ser temps fàcils, és veritat, però el que em preguntava cada dia era: Per què jo m'he quedat i altres no?

Fa un any, vaig decidir d'operar-me el maluc i col·locar-me una pròtesi a pesar de la desaprovació dels metges per la meva edat. Des de llavors, i un cop superats els primers mesos de recuperació, la meva vida ha canviat completament: he tornat a anar en bici després de 14 anys, a practicar ioga o natació, a passejar sense haver d'asseure'm en un banc cada 5 minuts, o quedar-me bloquejada sense poder moure'm. He recuperat l'alegria, la il·lusió per la vida, les ganes d'afrontar nous projectes... Fins que no em vaig operar del maluc havia viatjat, treballat..., però sempre amb múltiples limitacions i dolors. Avui, però, em desperto cada dia amb la tranquil·litat que el meu "alien" s' ha adaptat al meu cos completament. Això em permet gaudir encara més de cada instant i mirar el món amb humilitat i agraïment.

El meu pla de vida: VIURE!

Una abraçada per a tots els que us trobeu en plena batalla i tones de força i esperança per afrontar el dia a dia. El sol, també, surt per a nosaltres cada dia".

Montse

Paciente Montse 1
La Montse amb la seva germana M. Jesús

Paciente Montse 2
La Montse després del trasplantament

En nom de Montse, fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes AQUÍ, ens ajudaràs a continuar investigant perquè, algun dia, aquestes malalties siguin 100% curables. Amb molt poc pots fer molt. Gràcies!

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 06/07/2020 10:48:11