Els malalts amb neoplàsies mieloides (síndrome mielodisplàstica d'alt risc i leucèmia mieloide aguda amb displàsia multilínia) no tenen actualment moltes opcions terapèutiques. La majoria són tractats amb un fàrmac hipometil·lant però el 50% dels pacients no respon a aquest tractament i, els que sí que ho fan, acabaran perdent tard o d'hora la resposta. De la mateixa manera, un subgrup de malalts amb leucèmia mieloide crònica no respondrà al tractament inicial o desenvoluparà efectes secundaris importants que empitjoraran la seva qualitat de vida. En canvi, els que responen al tractament durant un temps prolongat, probablement podran deixar de rebre aquesta medicació i la meitat d'ells no la necessitarà mai més.

El nostre equip estudia mutacions genètiques i epigenètiques, polimorfismes i altres característiques d'un tipus de cèl·lules mare d'aquests pacients per conèixer si estan relacionades amb la resposta a aquests fàrmacs, amb el desenvolupament d'efectes secundaris i amb la possibilitat de deixar el tractament en un moment donat sense presentar una recaiguda de la malaltia. En definitiva, gràcies als nostres estudis, coneixem millor les característiques biològiques d'aquestes malalties i això influeix en l'elecció del tractament que donarem al nostre pacient per tal d'aconseguir una resposta millor i prolongada i amb els mínims efectes secundaris.