Olaia

La meva medul·la va venir d'Alemanya...

Paciente Olaia 1

Hola a tots! Em dic Olaia, tinc 29 anys i la meva història va començar el maig del 2010, 5 mesos després d'haver anat a viure amb la meva parella, l'Àlex. Durant els mesos de febrer, març i abril de 2010 vaig començar amb una sèrie de marejos i vòmits, aparentment sense més importància, fins que un dia quan estava a la feina, em vaig marejar fins a tal extrem que gairebé vaig caure rodona a terra. Vaig anar a urgències i el 25 de maig, després d'uns dies de proves, ens van dir que tenia leucèmia mieloide aguda. Ens vam espantar moltíssim, clar que t'espantes! a qui no li espanten les paraules leucèmia i càncer? Però no, el meu moment encara no havia arribat, i vaig voler saber-ho tot perquè això només suposés un parèntesi en la meva vida, sortir amb una lliçó apresa i amb més ganes de viure encara que abans. El tractament ha estat dur, des dels vòmits, les febres, les ferides a la boca, els mals sabors... i sobretot, la pèrdua de cabell. Això sí que va ser un cop molt dur per a mi, ja que jo sempre he dut el cabell llarg, però ara ja m'està creixent i puc dir: tot passa.!!!

Paciente Olaia 2

L'Àlex, durant l'aïllament de l'Olaia

Abans de començar amb la quimio, vaig tenir la sort de poder congelar els meus propis òvuls, perquè un cop passat tot això, si em quedo estèril, poder tenir la possibilitat de ser mare amb els meus propis òvuls i si no, sempre queda l'adopció. Mai podré agrair prou a l'Àlex, el meu nòvio, com està duent la situació i entenent tots els canvis que suposa això per a nosaltres. També vull agrair a tota la meva família i els meus amics que han estat aquí tots els dies, tant en els bons com en els moments dolents.

La quimio, què dir de la quimio que no sapigueu ja? Que és una "merda", però ens cura, que es passa malament, doncs clar, però és per uns mesos i a canvi tens tota una vida per davant. I el trasplantament, què explicar-vos del trasplantament? Els dies a l'hospital es fan eterns, i quan em van donar l'alta i vaig tornar a sortir al carrer, vaig plorar d'alegria. Bé, quantes vegades hauré plorat simplement per veure el carrer... Ara porto 4 mesos des del trasplantament, els resultats no poden ser millors: no m'han trobat cap cèl·lula cancerígena en la medul·la en la última punció. I aquí segueixo, agafant forces, amb la meva medicació a tot arreu i amb les revisions cada 2 setmanes. Però tot passarà, LA LEUCÈMIA ES CURA, d'això n'estic segura!!!

Com he dit al principi, acabava de traslladar-me a viure amb el meu nòvio quan tot això va començar, i teníem pensat casar-nos al 2012. A l'hospital vaig arribar fins i tot a fer la nostra llista de noces, mirar esglésies, etc... Caldrà esperar un altre any almenys, però el casament és el que m'ha mantingut amb alegria i m'ha donat forces en aquesta època tan dura a l'hospital, quan la gent no et pot ni tocar, ni els veus les cares, tapades amb aquelles mascaretes.... De moment, ja he pogut estar en el casament d'uns amics molt especials per a mi.

Paciente Olaia 3
L'Olaia i l'Àlex, en el casament d'uns íntims amics

Paciente Olaia 4

Per part meva, només em queda animar a tothom i dir que si podeu, us feu donants de medul·la, o almenys, donants de sang. No costa res, i a nosaltres, els pacients, ens salva la vida. La meva medul·la va venir d'Alemanya, però, qui sap si algun dia la vostra medul·la pot salvar a algú? Tant de bo! Gràcies a tots els que ja sou donants!

Una salutació,

Olaia

 

Llegeix una entrevista a l'Olaia, AQUÍ

Tambe pots llegir un article sobre el cas de l'Olaia del diari DEIA AQUÍ.

En nom de Olaia, fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes AQUÍ, ens ajudaràs a continuar investigant perquè, algun dia, aquestes malalties siguin 100% curables. Amb molt poc pots fer molt. Gràcies!

 

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 25/09/2021 18:33:15