"Jo recordo a la meva filla ajudant a fer propaganda per captar donants de medul•la. Rebia fullets i butlletins de la Fundació Josep Carreras i els distribuïa.

"Anava a un institut de batxillerat, a un altre, a la Casa de la Joventut, i a la seva colla d'amics. Quina il•lusió en aquest esforç! Suposo que sembrava com qui sembra gotes de rosada a l'estiu. Volarien moltes, però alguna refrescaria la memòria. Algunes vegades tornava desanimada, perquè molts joves caminaven per un altre món. La meva filla tenia 20-21 anys llavors.

"Sempre em va enorgullir aquest entusiasme. Però sé bé que al costat de la meva filla hi ha altres éssers que no cessen en el mateix. Donants, pisos, empenta a la investigació, base de dades, etc. Tot el que es digui és poc. La Fundació és un altre món, certament. El de la companyia a qui pateix, el de la solidaritat que no para. Que no se'ns tanquin els ulls a tanta llum.