Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Paloma

Així va ser la meva experiència com a donant...

1999: En una de les ocasions en les quals vaig a donar sang a la Germanor de Donants de Sang de Lleó veig un fullet de la Fundació Josep Carreras.

El llegeixo i decideixo emplenar el formulari per a fer-me donant.

Recordo que em van explicar que potser no em trucarien mai perquè la probabilitat de ser totalment compatible amb algú és molt baixa. Per això el registre de donants és internacional i per això és TAN TAN IMPORTANT que siguem molts donants...

Amb el pas del temps, com no has de fer res, només esperar, es queda tot en l'oblit (almenys a mi em va passar) i segueixes endavant amb la teva vida. Vaig acabar la carrera, vaig tornar a Astúries, vaig començar a treballar...

2002: Sona el telèfon... (no ho recordo bé, però diria que va ser  el mes de febrer o març).

- Digui?

- Hola, Paloma Arguedas?

- Sí, sóc jo.

- Hola sóc .... et truco del Registre de ... (en aquest moment, pensant que és algú que em vol vendre alguna cosa, no paro molta atenció a allò que em diuen) ... Donants de Medul·la Òssia de la Fundació Josep Carreras. Et vas fer donant l'any 1999, ho recordes?

- Ehhh, si (crec que vaig respondre a la pregunta sense saber molt bé què m'estaven preguntant).

- Mira, doncs et truquem ara perquè ha aparegut UN MALALT que NECESSITA UN TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA i podries ser compatible amb ell. (Just en aquest moment m'adono realment de qui m'està trucant i per a què, i el cor em dóna una bolcada).

Mentiria si no digués que em va entrar tant PÀNIC que per uns segons vaig dubtar si seguir endavant, però els meus dubtes van durar només el temps que vaig trigar en pensar que tindria la possibilitat de salvar una vida...

Després de fer-me alguna prova més em van confirmar que sí que era compatible i em van explicar fins al més mínim detall de tot el procés.

En el mes de juny em van fer l'extracció i va anar tot perfectament. Alguna molèstia, clar que si (una mica adolorida la zona de les punxades), però res important.

Vaig saber que la meva medul·la anava a ser per a una nena francesa de 6 anys i encara que van trigar en informar-me perquè va patir un rebuig molt fort, també vaig saber que es va salvar.

2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009... No ha passat ni un sol mes de juny sense que recordi que en l'any 2002 vaig tenir LA IMMENSA SORT DE PODER FER UNA COSA MERAVELLOSA...

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:23