Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Pelayo

Hola

Em dic Carmen i sóc la mare d’en Pelayo.

Tot va començar a l'estiu de l'any 2016, al mes de juliol. El meu fill, Pelayo, era un nadó feliç. Va néixer sa. Però a partir dels quatre mesos va començar a semblar "trist". Només plorava, no dormia, no menjava, tenia diarrees i febre de 38º.

Vaig anar al pediatre immediatament. Quan entrava per la porta aquest el va veure molt malalt i ens va enviar a fer proves. El primer que li van fer va ser una radiografia, però tot va sortir normal i ens van receptar paracetamol. Als tres dies, en Pelayo estava cada vegada pitjor. No li podies ni tocar les cames, les tenia gelades i alhora suava i tenia febre. Era un 22 de juliol i vam anar corrents a urgències, immediatament. Vam estar tot el matí i finalment vam aconseguir que li fessin una analítica.

Quan esperàvem els resultats ens van asseure al voltant d'una taula. Quan vaig veure que la pediatra venia amb més metges ja vaig pensar: "fill meu, tens càncer". Doncs sí, era el què pensava. Ens van donar els resultats i ens van dir que el nostre fill tenia leucèmia. Per a mi es va acabar el món en aquell moment. Només plorava, plorava, plorava. Ni en els meus pitjors somnis em podia creure que amb només quatre mesos el meu fill podia patir aquesta maleïda malaltia.

Només tinc paraules d'agraïment per a l'Hospital Virgen de la Concha de Zamora, per a tot l'equip mèdic que va diagnosticar al meu fill.

El Pelayo s'estava morint i no podíem fer res. El van enviar immediatament a Salamanca. Només recordo estar a l'ambulància amb el meu fill i plorar. Em mirava amb uns ulls tan tristos. Sobre les 11 de la nit vam arribar a Salamanca. Ens estaven esperant un munt de metges i infermeres que li van fer totes les proves d'urgència. Cap a la una de la matinada ens van enviar a l'habitació. Jo encara ni m'ho creia, era un malson. Jo només volia despertar-me.

I ja no vaig tornar més a casa meva.

Tinc dos nens més, la Sara i l’Iván, de 3 i 4 anys. Pobrets meus, van patir molt al principi sense la seva mare durant gairebé dos mesos. Per a mi els dies no passaven. Eren llarguíssims. Però anava veient millores en el petit Pelayo malgrat lo trist que era veure’l connectat a tants cables. Jo em passava el dia abraçant-lo, fent-li petons i pensant que tot passaria. Cada dia pensava en Déu i pregava que els metges el curessin.

Al cap d'un mes de tractament, en Pelayo va tenir una infecció pulmonar. Va ser terrible. A la UCI ens ho van pintar molt malament. Semblava que en les pròximes hores en Pelayo se n'anava. Jo no sortia de l'UCI pediàtrica. Només volia estar al costat del meu fill, veure la seva cara, gaudir de cada minut que era amb ell. Van passar 6 hores i encara respirava, van passar 12h més. Estava molt greu, però hi era. Al final van aconseguir donar un gir de 180º a la situació provant una medicació experimental d'adults. Vam estar 42 dies a la UCI pediàtrica. Van ser els pitjors dies de la meva vida.

Superat aquest gran i horrible ensurt, vam tornar a l'habitació per a novament continuar el seu tractament de quimioteràpia. El meu fill va sortir de la UCI i va tornar a estar guapo, grassonet ... Cada vegada anava creixent més. A l'hospital. Però anava perdent la seva careta de nadó i es tornava un nen petit. Encara que menjava per sonda i la quimioteràpia el deixava fet un cromo, el Pelayo és fort i valent i, sempre amb un somriure, va anar superant cada etapa i conquistant a tots els metges, infermeres, personal de neteja de l'hospital. Tots i totes han tingut un afecte excepcional per nosaltres i especialment per ell.

Avui en dia ja estem a l'etapa de tractament de manteniment. Gràcies a Déu i als metges estem molt bé. El Pelayo va complir dos anys de vida i, tot i haver passat un any i mig de tractaments i que encara ens falta, sempre penso que vencerem.

Enviem molta força a tots els pares que estan passant pel mateix. És molt dur però un dia el sol sortirà brillant. Junts vencerem, som imparables ".

 

Carmen

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:26