Malgrat ser la filla primogènita d'una família de l'alta burgesia tortosina, Pilar Berenguer va abandonar la seva ciutat natal de ben jove. Tenia 12 anys quan va esclatar la guerra civil, i el seu pare, que per aquell temps era l'alcalde de Tortosa, es va veure obligat a emigrar a Colòmbia amb la seva dona i els seus dos fills. Però la mare no es va aclimatar a la nova vida, i el matrimoni, doncs, va decidir separar-se. Pilar i la seva mare van marxar a França. El pare, que va romandre a Colòmbia en companyia del seu altre fill, ja no va tornar mai més a Espanya, i va morir allà.

Acabada la guerra, Pilar i la seva mare van tornar a Tortosa. Ella va treballar de professora a l'Institut d'aquesta localitat fent classes d'anglès, un idioma que dominava perfectament, igual que el francès i l'italià. Havia heretat la intel•ligència del seu pare i una intuïció molt especial per temes relacionats amb el dret o la medicina, matèries en les quals aprofundia de manera autodidacta.

L'any 1946 va contreure matrimoni, i es va traslladar a viure a Barcelona. No va tenir fills i va acabar separant-se del seu marit. Va demostrar la seva capacitat per la feina, primer, en un despatx d'advocats i, anys més tard, en els Grans Magatzems Sears, on va ocupar el lloc de Secretària de Direcció fins a jubilar-se, i deixant un grat record entre els seus companys de persona competent, detallista, comunicativa i justa, vinculada a UGT, amant del diàleg i capaç de trobar sempre el punt d'equilibri.

Mai no es va desvincular de la seva ciutat natal, Tortosa, on va comprar un pis. Solia tornar-hi sovint per estar amb la seva mare que, quan es va posar malalta, va portar-la amb ella a Barcelona per tal de cuidar-la allà. També va viatjar diverses vegades a Colòmbia per visitar el seu pare i, en un d'aquests viatges, va tornar amb l'Eduardo López Ayala, un jove amic de la família al qui va tutelar i amb qui va viure fins al darrer moment. Pilar va morir d'infart, li va fallar el cor als 71 anys.