Era la petita de dos germans barons i l'ullet dret del seu pare, comandant d'enginyers, que solia dur-la a muntar a cavall a l'acadèmia militar. Va ser allà on va conèixer el seu primer marit, també militar de carrera, amb qui va contreure matrimoni quan tenia 18 anys.

Després d'estudiar magisteri, va exercir a l'escola nacional de Ceuta i, més tard, a la de Las Palmas de Gran Canària, en ser destinat allà el seu marit, que havia ascendit a coronel. Del seu pas per aquesta ciutat, en guardava ella un bonic record, ja que hi havia deixat molts amics i acostumava de tornar-hi tots els estius.

Divorciada del seu primer marit i casada en segones núpcies amb un inspector de policia del qui també es va separar, Pilar es va establir finalment a Algeciras per estar a prop dels seus pares, i allà va continuar treballant de mestra en diversos col•legis fins que, per motius de malaltia, es va veure obligada a demanar la jubilació anticipada.

De caràcter fort i autoritari, extravertida, detallista i riallera, Pilar va ser, fins al final de la seva vida als 62 anys, una dona molt maca, rossa, d'espectaculars ulls verds i bona planta. No li agradaven les tasques domèstiques; ella preferia llegir, sortir amb les amigues i, durant les vacances, viatjar, però la seva gran debilitat van ser sempre els nens i, tot i que no va tenir fills, va exercir de segona mare per molts dels seus alumnes. La seva especial sensibilitat vers el món infantil va fer que quedés profundament afectada arran de la visita que va realitzar a Barcelona als infants que, com ella, patien la leucèmia. No va tenir dubtes: a ells, va decidir llegar tot el seu patrimoni.