Quan fa cinc anys vaig decidir fer-me donant de medul·la, no tenia molt clar quan em necessitarien, ni tan sols sabia si m’anaven a trucar en algun moment. I aquest moment va arribar.

Recentment vaig donar medul·la per afèresi. Alguns creuen que és un acte de valentia, realment no ho és. Valentes són les persones que cada dia lluiten per la seva vida i senten dolor, por, desesperació, angoixa, malestar... i segueixen endavant. És com si d'una ruleta es tractés, l'agulla de la ruleta es va parar en una persona que per fortuna no sóc jo... però, i si m'hagués tocat a mi? Em plantejaria si donar o no donar? Pensaria en què fa una mica de por, perquè és una cosa que desconec? Quant temps trigaria a dir "endavant" ?

Tot es redueix a posar-se a les sabates de l'altre, aquest món és gran i tots som iguals, malgrat les nostres diferències, tots tenim les mateixes necessitats bàsiques i només cal pensar que amb una cosa tan simple com el que jo vaig fer, en algun lloc del món hi ha una persona que tindrà una segona oportunitat.

El veritable mèrit, el tenen els professionals que fan possible que això es pugui dur a terme, persones que m'han portat de la mà en aquest camí i s'han preocupat que estigués bé, fent que tot hagi estat fàcil i agradable. Des del centre de transfusions de Valdebernardo, passant per la Fundació Josep Carreras i més tard a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid. Arreu hi he trobat persones que et reben amb un ampli somriure i et tracten amb cura i amb paciència. I després hi ha la meva gent, que m’ha facilitat la tasca i m’ha acompanyat en aquesta decisió. Us dono les gràcies a tots, perquè gràcies a tots i cadascun de vosaltres jo avui em sento "egoistament feliç".

Ara ja, només queda que les meves cèl·lules "prenguin" i facin la seva feina i aquesta segona oportunitat es faci realitat i torni la felicitat a la vida del meu "igual".

La màgia existeix, està a les nostres mans fer-la possible.