Preguntes més freqüents

A continuació, intentem contestar de forma senzilla algunes de les preguntes més freqüents que es fan els possibles donants. Si vols saber més, pots consultar la guia del donant i veure un vídeo explicatiu, disponible aquí.

Si tens preguntes que no apareixen aquí i que no es resolen en la guia del donant, pots escriure'ns a aquest correu electrònic.

  • La medul·la òssia és el mateix que la medul·la espinal? No, no és el mateix. La medul·la espinal es troba a la columna vertebral i transmet els impulsos nerviosos a tot el cos. En canvi, la medul·la òssia és el teixit esponjós que es troba en l'interior dels ossos i és el lloc on es produeix la sang perquè conté les cèl·lules mare.
  • Rebré algun tipus de remuneració per donar medul·la òssia? No, segons estableix la llei espanyola, la donació és altruista. Tanmateix, sí que es cobriran les despeses derivades de la donació si n'hi hagués,com desplaçaments, allotjament del donant i un acompanyant si l'extracció es realitza en una ciutat que no és la residència habitual o el valor de les jornades laborables que es poguessin perdre.
  • Com pot trasplantar-se la medul·la òssia? Abans de trasplantar medul·la òssia, cal comprovar que el donant i el receptor són compatibles. Això significa que les cèl·lules d'aquestes dues persones són tan compatibles que poden conviure indefinidament en el receptor.

    En el procés de trasplantament, normalment es dona mitjançant citoaféresi o donació de sang perifèrica. Una vegada feta la donació, s'infon en el sistema circulatori del receptor. Les cèl·lules mare aniran a la medul·la òssia dels ossos del receptor per produir cèl·lules de la sang sanes. A vegades també es pot extreure la medul·la de l'os del donant mitjançant punció de les crestes ilíaques (os del maluc). La forma d'extracció de les cèl·lules es valorarà segons les necessitats del pacient i la opinió del donant. Més info aquí.
  • Què és la citoaféresi? Les cèl·lules mare es troben a l'interior dels ossos, però si s'administra un medicament anomenat "factors de creixement hematopoètic" al donant, poden mobilitzar-se les cèl·lules cap a la sang circulant i extreure's. S'administren aquests "factors de creixement hematopoètic" durant 4-5 dies i a continuació, es poden extreure les cèl·lules de la sang mitjançant citoaféresi. De manera ambulatòria, es fa circular la sang obtinguda d'una vena d'un braç a través d'unes màquines denominades "separadors cel·lulars", que recullen les cèl·lules mare. La resta de la sang és tornada al donant per una vena de l'altre braç.
  • Quines conseqüències té per a mi donar medul·la òssia? L'únic efecte secundari de la donació de medul·la òssia mitjançant punció és el possible adoloriment de la zona de punció, que normalment desapareix en menys de 48 h i es controla amb analgèsics comuns. Com la punció s'efectua en quiròfan i sota anestèsia general, té el mateix risc que qualsevol operació que impliqui una anestèsia general.

    Quan la donació es fa mitjançant afèresi, el temps durant el qual s'administren els "factors de creixement hematopoètic", es poden experimentar símptomes lleus de grip com l'adoloriment d'ossos i músculs.
  • Puc saber a qui dono la meva medul·la? No, segons la llei espanyola, la donació és anònima.
  • Apuntar-me en el Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), implica que seré donant segur? No, quan t'apuntes com donant al REDMO, se t'extreu una mostra de sang que servirà per comprovar la compatibilitat entre un receptor i els possibles donants a través dels antígens HLA. Encara que les probabilitats de compatibilitat són molt baixes (aproximadament 1 entre 40.000), si es detecta que tu ets el millor donant per a un receptor, el teu Centre de Referència es posarà en contacte amb tu.
  • En cas de poder ser compatible amb un pacient podré tornar a donar una altra vegada? Sí. Al cap d'unes setmanes de la donació, la recuperació de la funció medul·lar és completa, per la qual cosa es podria realitzar una altra donació. Tanmateix, quan la donació és per citoaféresi, la normativa vigent indica que només es podrà tornar a donar per al mateix pacient. Si la donació és mitjançant punció, pot donar per a un altre pacient transcorregut almenys un any. És evident que un donant pot tornar a donar sense cap inconvenient si un familiar seu ho necessités.
  • Si sóc compatible amb un pacient de fora del meu país, viatjaré jo fins al lloc de residència del pacient? No, se li extrauran les cèl·lules necessàries i se li enviaran al pacient.
  • Puc escollir l'hospital on realitzo la donació? No, has d'anar a un hospital especialitzat, ja que no tots realitzen aquest procediment. Dins de la llista d'aquest tipus d'hospitals, se t'assignarà el més proper al teu domicili.
  • Perquè és tant difícil que dues persones siguin compatibles? El sistema immunitari del nostre organisme és un sistema de reconeixement i atac que compleix amb la funció de diferenciar el propi de l’aliè i assegurar la defensa del cos davant d’agents estranys, de microorganismes infecciosos, de cèl·lules neoplàsiques, o de cèl·lules normals trasplantades des d’una altra persona. Una part fonamental d’aquest sistema immunitari és la informació genètica que contenen totes les cèl·lules del nostre cos que anomenem sistema HLA (antígens leucocitaris humans). El sistema HLA és el principal responsable del rebuig dels empelts quan no existeix prou compatibilitat entre un pacient i un donant. Si l’HLA és igual entre ambdós individus, el pacient no considerarà les cèl·lules del donant com a alienes i no les rebutjarà. Però si el trasplantament és de cèl·lules mare, les cèl·lules trasplantades formen part del sistema immunitari del donant i, per tant, són capaces de rebutjar l’organisme receptor. Per tant, es necessita un elevat grau de compatibilitat HLA donant-receptor perquè les cèl·lules del donant sa repoblin l’organisme del pacient sense ser rebutjades i sense produir rebuig perquè puguin fer desaparèixer les cèl·lules malaltes del pacient.

    Els gens del sistema HLA es transmeten quasi sempre en bloc. Cada bloc s’anomena haplotip. El pare aporta un haplotip i la mare un altre, donant origen al genotip HLA, perfil genètic propi del nou ésser. És per això que la probabilitat més gran de trobar un donant compatible és a través dels germans, ja que és molt possible que hagin heretat el mateix material genètic dels seus pares. Aquesta situació es produeix en un de cada quatre pacients, la resta requerirà trobar un donant no emparentat.

    I, com reconeixerem l’HLA de cada individu? Mitjançant l’estudi de les cadenes d’aminoàcids dels gens del sistema HLA presents en totes les cèl·lules a les quals anomenem al·lels. En el trasplantament de medul·la òssia ens centrem en els al·lels A, B, C i DR, de manera que existeix en cada individu dues expressions per a cadascun d’ells (un del pare i l’altre de la mare). Així, entre pacient i donant comparem vuit al·lels. La dificultat de trobar donants que comparteixin el mateix HLA resideix en el polimorfisme dels al·lels. Existeixen 1.729 al·lels A diferents, 2.329 al·lels B, 1.291 al·lels C i 1.150 DR. És buscar una agulla en un paller!
    Com més donants voluntaris hi hagien el registre mundial de donants, més incrementem les possibilitats que els pacients trobin un HLA igual que el seu.

 

Si tens més dubtes, pots trucar al telèfon del Pla Nacional de Medul·la Òssia (900 102 688) o enviar-nos un email a donants@fcarreras.es. Si ja ho tens clar, mira quin és el teu centre de referència més proper AQUÍ i truca ara. Recorda que els requisits imprescindibles per a ser donant de medul·la òssia a l'Estat espanyol és tenir entre 18 i 55 anys, gaudir d'un bon estat de salut i estar degudament informat.

QUÈ ÉS i NO ÉS LA DONACIÓ DE MEDUL·LA ÒSSIA?

  •  ÉS oferir la teva ajuda anònima i altruista a qualsevol pacient del món que ho necessiti.
  • ÉS un compromís amb tu mateix i amb els altres.
  • ÉS la única donació d'òrgans que es pot fer en vida en la que les cèl·lules donades es regeneren completament.
  • ÉS la única curació possible per a milers de persones d'arreu del món que la necessiten.

  

  •  NO ÉS res relacionat amb la teva medul·la espinal sinó amb la teva medul·la òssia. Un donant no pot quedar-se paralític perquè no es toca la zona de la medul·la espinal ni els seus nervis.
  • NO ÉS una intervenció que elimini la teva medul·la. Se't regenera completament.
  • NO ÉS donar per un altre i després no poder donar si un familiar teu ho requereix.
  • NO ÉS perillós pel donant.
Pàgina web actualitzada 04/05/2016 01:49:22