La radioteràpia és una pauta de tractament que utilitza diferents tipus i fonts de radiació ionitzant per controlar o curar alguns tumors, així com altres malalties, danyant l'ADN cel·lular de manera que les cèl·lules perdin la seva capacitat de dividir-se o regenerar-se.

En la gran majoria dels casos s'utilitza en combinació amb altres tractaments, com la quimioteràpia, immunoteràpia o cirurgia.

Els pacients amb malalties hematològiques que requereixen tractament amb radioteràpia solen rebre un tipus que es diu radioteràpia de feix extern. En aquests casos el tractament s'administra a través d'una màquina que emet la radiació ionitzant a una àrea predefinida i de manera fraccionada, de manera que el pacient ha d'anar cada dia a una o diverses sessions de radioteràpia durant el curs del tractament. Quan la radioteràpia s'utilitza dins l'esquema de condicionament per a un trasplantament de medul·la òssia, se sol administrar en tot el cos (irradiació corporal total).

El dany que produeix la radioteràpia sobre les cèl·lules sanes és el causant dels seus efectes secundaris, que solen associar-se a l'àrea d'irradiació. El més generals són la caiguda de els cabells, els canvis en la pell i el cansament. Altres efectes secundaris són més específics de la zona afectada, com per exemple les nàusees, vòmits i diarrees en el cas d'irradiació de l'abdomen, el mal de cap o la inflamació de les glàndules paròtides en el cas de la irradiació del cap.

Amb el temps i una vegada regenerades aquestes cèl·lules, aquests símptomes se solen revertir. És important recordar que alguns efectes secundaris poden ser definitius, com ara la infertilitat en cas d'irradiació dels òrgans reproductors o poden aparèixer en terminis més prolongats de temps (efectes tardans), per la qual cosa és important informar-se específicament, segons l'esquema de tractament que s'ha de rebre.