Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Rafa

Aquest és el testimoni d'en Rafa, un madrileny de 47 anys que va donar la seva medul·la òssia de forma altruista el mes d'abril de 2007 per un pacient de leucèmia que necessitava un trasplantament i no disposava d'un donant compatible entre els seus familiars.

"Hola, sóc en Rafa i tinc 47 anys. Fa uns anys vaig tenir la fortuna de donar part de la meva medul·la òssia a una persona que no conec. Dic fortuna perquè aquesta donació em va aportar moltes sensacions que van enriquir la meva ànima ja que vaig conèixer a persones com l'equip mèdic de l'Hospital de la Princesa que són professionals experimentats i que, sense la seva ajuda, no hauria estat possible que la meva medul·la arribés a un malalt.

Desitjo de tot cor que aquesta persona es trobi igual de bé que estic jo, ja que aquesta intervenció no em va ocasionar cap trastorn ni físic ni mental, ni abans ni després de la donació. També va ser molt important el suport de la meva família, sobretot de la Gema, la meva companya de viatge en aquesta vida.

Donante Rafa

El dia que em van avisar i em van comentar que havia de fer unes proves perquè la meva medul·la era compatible amb un pacient, em vaig quedar gratament sorprès i quan ho vaig transmetre a la meva família es van alegrar molt, encara que vaig haver d'explicar-los que consistia tot perquè la ignorància produeix temors.

Després em van fer unes proves rutinàries per veure el meu estat de salut i preparar la petita intervenció, i al cap d'un parell de setmanes, va arribar el moment de passar pel quiròfan (dic quiròfan perquè la meva donació va ser del tipus 'donant no emparentat per punció de la medul·la òssia'* i consisteix en l'extracció de part de la meva medul·la, pel que realitzen múltiples aspiracions en els ossos del maluc (crestes il·líaques) amb unes agulles sota anestèsia general).

Dit així sembla una intervenció important, però us asseguro que l'únic risc és el propi de l'anestèsia com en qualsevol intervenció. Quan vaig despertar, la meva satisfacció de veure que la meva medul·la estava de camí cap a una persona que la necessitava superava amb escreix les molèsties que sentia en les meves 'posaderas'. Després d'estar a l'hospital atès com un rei, vaig anar cap a casa a seguir fent la meva rutina diària.

Tant de bo em cridin una altra vegada per fer una nova donació perquè hi hauria dues persones que se sentirien molt felices en aquell moment, una d'elles seria el malalt que la rebi i l'altra jo.

Gràcies a totes les persones que treballen en l'anonimat i que fan que es faci realitat els somnis dels necessitats".

* Les cèl·lules mare hemopoètiques, que són les que necessita el pacient, es poden extreure mitjançant 3 formes diferents. En primer lloc, a través de la donació del cordó umbilical d'un bebè, ja que conté poques cèl·lules mare però molt riques. En segon lloc, un donant voluntari es presta a donar les seves cèl·lules. En aquesta situació, existeixen dues maneres d'extreure-les: la que explica el Rafa en el seu testimoni, denominada 'donació de medul·la òssia' i el que anomenem 'donació de sang perifèrica' que és l'opció més habitual actualment i més còmoda pel donant ja que només requereix una simple afèresi.

Informa't sobre com inscriure't com a donant de medul·la òssia AQUÍ

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:23