Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Coneix la Regina...

Gestió d'Actes Benèfics a la Fundació Josep Carreras

Edat 

29 anys (data de naixement: 19 de novembre de 1986).

Lloc de naixement 

La vil·la marinera de Gijón, Principat d'Astúries.

4 adjectius que et defineixin

Entusiasta, intensa, sensible i lluitadora.

Hobbies

El que més m'agrada del món és viatjar i fotografiar instants. M'apassiona la cuina, l'horticultura, devorar lectures sobre l'acció social i perdre'm en els paisatges de la Vall de Sajambre.

Mini currículum

Vaig cursar i vaig acabar la meva diplomatura d'Educació social a la ciutat d'Oviedo fa 4 anys després d'haver estudiat prèviament Dret. La vocació per la meva carrera m'ha portat a especialitzar-me en tres àrees: coordinació i gestió d'equips de voluntariat, gestió de projectes d'infància i adolescència en risc social i, finalment, la captació de fons per a entitats del tercer sector. Aquesta última m'ha donat l'oportunitat de fer les meves pràctiques professionals en un lloc molt especial, on he pogut desenvolupar un projecte sobre el meu actual lloc de treball "Com gestionar les iniciatives benèfiques de la Fundació Josep Carreras".

- Quant fa que treballes a la Fundació? 

El primer dia que vaig trepitjar aquesta casa va ser el 7 d'abril de 2015, fa just un any.

- El teu treball consisteix a gestionar els actes benèfics que es reben a la Fundació. Què vol dir això?

Significa ser un pont d'unió entre la nostra base social i el seu objectiu final: aconseguir fons perquè la leucèmia sigui algun dia al 100% curable. Gestionar suposa una tasca d'optimització dels recursos, treure partit a les potencialitats de la iniciativa, ajudar-los a donar forma a la seva idea sempre en funció de les seves necessitats i, com no, acompanyar-los en "aquest viatge" sent el seu interlocutor principal en l'entitat.

- Per què és interessant aquesta àrea? Què és un acte benèfic?

Aquesta àrea no és interessant, sinó interessantíssima!! Els actes benèfics són el resultat de la reinvenció de la captació de fons. És una acció de captació que té una tendència a l'alça, on una idea es transforma en la recerca de fons per a una causa, per tant tens l'oportunitat d'assistir a una iniciativa que interessa i, a més, és solidària. Pot ser millor? A més, veure la capacitat de la gent de poder fer-nos arribar les seves millors propostes és un acte de generositat enorme.

Un acte benèfic és un esdeveniment solidari, però amb el valor afegit d'ajudar els altres sense esperar res a canvi. Consisteix en materialitzar una idea, executar-la i gaudir amb un enorme somriure del regal: els beneficis econòmics obtinguts per a una causa social, en el nostre cas la investigació de la leucèmia i altres hemopaties malignes.

- Explica'ns un cas d'algun acte diferent. Alguna anècdota?

No podria explicar només un, tots són especials i diferents. Però puc dir-te que gestionant les diverses iniciatives solidàries, m'he trobat amb històries precioses, on tu no ets el protagonista, però que pel fet de formar part "d'aquest instant" durant un minut et sents especial. Alguns dels meus "instants" preferits han estat:

- Quan un col·laborador, quatre anys després de la mort de l'amor de la seva vida, em va regalar el seu major tresor, l'última carta de la seva dona.

- Veure com una nena de 16 anys, movia cel i terra per fer un homenatge al seu millor amic mort de leucèmia. La recaptació que va aconseguir era la seva forma de demanar-li perdó per no haver pogut compartir més temps amb ell durant la seva malaltia.

- Veure la força i superació d'un pacient que feia poc havia acabat el seu tractament i va decidir demostrar-se a si mateix que tot havia quedat enrere corrent una mitja marató, fent que la seva història servís algun dia com a exemple per a altres.

- En què creus que ens diferenciem les ONG d'aquí amb les de països anglosaxons?

Als països anglosaxons el concepte de "charity" traduït literalment com "caritat" és una cosa que està a l'ordre del dia, la gent col·labora perquè és una cosa "que han de fer". Des de les entitats estatals treballem perquè el concepte solidaritat i col·laboració social sigui més extensible i imperant. Per això crec que molts dels professionals del sector ens fixem en les bones pràctiques que ells executen, fixant models d'acció similars que funcionen. La tendència de la captació de fons s'està modificant:

- Actes benèfics: Rise up for "recapta en nom de", es passa dels models proactius de crear actes benèfics de les entitats per les iniciatives solidàries realitzades per tercers.

- Inversió social: ja no es busquen filantrops interessats en un retorn econòmic sinó inversors socials que volen un retorn social d'impacte.

- Peer to peer: tendència a l'alta del crowdfunding (recaptació de fons de forma col·laborativa) en base a un storytelling (l'explicació d'una història), guanyant més força la donació del teu cercle social immediat.

 - Un desig?

El meu major desig és poder treballar d'allò que em fa feliç i m'omple tota la vida: les causes socials.

- Com descriuries la Fundació Josep Carreras? Per què creus que és important?

En una paraula: IMPARABLE.

El treball de la Fundació Josep Carreras és admirable. La seva creació és fruit d'un acte d'AGRAÏMENT sincer, veure com una persona artísticament reconeguda crea una Fundació per a tornar a la societat tot allò que li ha donat és un valor afegit incalculable. La Fundació sorgeix en benefici de la recerca científica i de la societat en general, esforçant-se per complir amb la seva missió: fins que la curem no pararem.

La seva visió com a entitat del tercer sector sempre ha estat pionera en paràmetres de rigor i innovació. Fins que no es va crear no hi havia un registre estatal de donants de medul·la! L'esforç de complir amb els seus valors socials és el que la fa gran convertint el seu retorn d'inversió a gran escala.

Com és un dia en la vida de la Regina?

Un dia a la vida de Regina és igual que en la de la resta de persones, l'única diferència és que jo treballo per a una causa social que m'agrada i m'omple professionalment. El meu gran avantatge és treballar per les persones i no per a elles. La meva sort és poder amarar-me de les seves històries i vivències, omplint així les meves pròpies.

- Qué t'agrada més de la teva feina? I menys?

El que m'agrada és poder compartir aquests instants dels que parlo al costat de pacients, expacients, familiars i persones afins a la nostra missió i que per desgràcia han viscut de prop la malaltia. M'encanta veure com d'una llavor petita que és la seva idea, creix quelcom fort i gran. Són un clar exemple de superació, esforç, tenacitat i altruisme que mai em cansaré d'admirar. Tinc la sort de treballar amb persones que encara que ells no ho sàpiguen són herois, herois que lluiten per canviar el futur de la recerca... Hi ha alguna cosa millor?

La part més dura de la feina és veure com algú que realitza una iniciativa s'enfonsa, mostrant una vulnerabilitat que de no ser perquè tu gestiones el projecte, no te la mostraria. Posar-te en el seu sofriment és dur, però en el teu paper està que tornin a mostrar-se forts i segurs de si mateixos, per continuar amb la seva iniciativa.

- Com t'agradaria veure't a tu mateixa en 30 anys? 

M'agradaria veure'm igual d'entusiasta que fins ara. Segur que seguiré vinculada a la meva passió: l'acció social, pensant que algun dia, encara que jo no ho vegi, el món haurà canviat, somiant amb que la coherència sigui el valor principal de la nostra societat.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:25