Rogelio

La meva vida transcorria amb total normalitat fins que, al mes d'agost del 2015, de forma sobtada i inesperada, va experimentar un gir de 180°, ja que em van diagnosticar una leucèmia aguda mieloblàstica. Quan el meu metge de capçalera ens va donar la notícia (la meva dona i jo havíem acudit a la crida urgent del centre mèdic) vaig quedar totalment desconcertat, ja que la troballa va ser com a conseqüència d'una anàlisi regular de sang, sense que hagués tingut encara símptomes de cap tipus; el meu cap es va quedar totalment en blanc - o en negre! -, sense ser capaç de raonar.

Aviat vaig ingressar a l'Hospital Universitari Central d'Astúries i em van posar el primer tractament de quimioteràpia. Van passar diversos mesos d'hospitalització i quimioteràpies amb intervals de descans i recuperació a casa. El meu ànim sempre va ser bo i positiu, malgrat que era conscient que un trasplantament de medul·la era imprescindible per combatre la varietat de la meva malaltia.

Els meus dos germans no eren prou compatibles, de manera que l'equip mèdic va activar el protocol que consisteix a incloure les meves dades en el REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia) de la Fundació Josep Carreras, que compta amb les dades dels donants de tot el món, per intentar localitzar un compatible.

Aquests mesos no van estar exempts de moments durs fins que els Reis Mags em van portar el millor regal possible: a principis de gener del 2016 els metges em van comunicar que havia aparegut una donant compatible; d'ella només sé que és una dona francesa. La donació és anònima per partida doble, ja que ella tampoc sap de mi i les úniques dades que ens faciliten són el sexe i la nacionalitat.

El 22 de gener vaig anar trasplantat i, després d'un mes d'hospitalització, vaig ser donat d'alta hospitalària. Vaig sortir molt feble i molt prim i a poc a poc vaig anar millorant; en el moment d'escriure això (octubre del 2016) estic bastant recuperat, si bé encara em queden alguns mesos per normalitzar la meva vida.

De moment tot marxa bé, encara que no puc - ni he de! - llançar les campanes al vol, ja que una recaiguda sempre és possible. Segueixo prenent moltes pastilles per evitar el rebuig i altres mals, però enormement content i il·lusionat.

Volia transmetre el meu agraïment etern a aquesta donant anònima que m'ha brindat la possibilitat d'una segona vida i a tots els altres donants de medul·la que ho fan amb el mateix esperit.

Igualment, el meu agraïment a l'equip mèdic per la seva gran professionalitat i pel tracte tan humà que m'han donat en tot moment, agraïment que he de fer extensiu a l'equip d'infermeria pels mateixos motius, així com a la meva família i amics pel suport que m'han prestat en tot moment, especialment la meva dona.

Finalment, vull animar tothom que es faci donant de medul·la, un tràmit realment senzill que pot salvar una vida, ¿es pot fer alguna cosa més gran?

També molt important és la donació de sang, serveixi com a exemple que arran de la meva segona quimioteràpia vaig necessitar transfusions de sang i de plasma (es necessiten tres donacions de sang per cada bossa de plasma) pràcticament cada dia durant gairebé un mes, això és, aproximadament, el corresponent a unes 75 donacions de sang! Sort que hi ha tantes persones generoses en el món!

I, com no!, donar suport a la Fundació Josep Carreras en la mesura del possible perquè segueixi amb la magnífica tasca en pro de la recerca de la curació de tots els casos de leucèmia.

Moltes gràcies a tots.

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:15