La meva vida transcorria amb total normalitat fins que, al mes d'agost del 2015, de forma sobtada i inesperada, va experimentar un gir de 180°, ja que em van diagnosticar una leucèmia aguda mieloblàstica. Quan el meu metge de capçalera ens va donar la notícia (la meva dona i jo havíem acudit a la crida urgent del centre mèdic) vaig quedar totalment desconcertat, ja que la troballa va ser com a conseqüència d'una anàlisi regular de sang, sense que hagués tingut encara símptomes de cap tipus; el meu cap es va quedar totalment en blanc - o en negre! -, sense ser capaç de raonar.

Aviat vaig ingressar a l'Hospital Universitari Central d'Astúries i em van posar el primer tractament de quimioteràpia. Van passar diversos mesos d'hospitalització i quimioteràpies amb intervals de descans i recuperació a casa. El meu ànim sempre va ser bo i positiu, malgrat que era conscient que un trasplantament de medul·la era imprescindible per combatre la varietat de la meva malaltia.

Els meus dos germans no eren prou compatibles, de manera que l'equip mèdic va activar el protocol que consisteix a incloure les meves dades en el REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia) de la Fundació Josep Carreras, que compta amb les dades dels donants de tot el món, per intentar localitzar un compatible.

Aquests mesos no van estar exempts de moments durs fins que els Reis Mags em van portar el millor regal possible: a principis de gener del 2016 els metges em van comunicar que havia aparegut una donant compatible; d'ella només sé que és una dona francesa. La donació és anònima per partida doble, ja que ella tampoc sap de mi i les úniques dades que ens faciliten són el sexe i la nacionalitat.

El 22 de gener vaig anar trasplantat i, després d'un mes d'hospitalització, vaig ser donat d'alta hospitalària. Vaig sortir molt feble i molt prim i a poc a poc vaig anar millorant; en el moment d'escriure això (octubre del 2016) estic bastant recuperat, si bé encara em queden alguns mesos per normalitzar la meva vida.