Transcripció del missatge:

"Hola, soc rosa Mari Rosell, nascuda a la seu d'Urgell i avui andorrana, resident a la parròquia d'Ordino (la parròquia mes maca del principat).

Tot va començar un 11 de setembre de 2012. Sortia de la banyera i em vaig trencar l'húmer. Després d'anar a urgències em van diagnosticar el mieloma múltiple. El moll d'os estava afectat i s'havia estès per la columna.

Semblava tot un mal son i davant l'impossibilitat del meu braç dret, em feia dependre sempre d'algú (per menjar, per anar al lavabo, per vestir-me... per tot) tenia tot això afegit més la malaltia. Vaig decidir lluitar, per tots els que m'estimen tant i que tant ho han demostrat, sabia que si em veien com sempre, forta, alegre, ells tirarien endavant. El meu primer agraïment es per ells (fills, marit, pares i amics).

El que no podia fer amb la mà dreta ho feia amb l'esquerra, vaig aprendre a escriure i agafar els pinzells amb l'esquerra, així passava les llargues tardes d'aquest hivern de fred i molta neu. Als matins de dilluns i divendres tenia que anar a l'hospital a recuperació del braç i la mà dreta; i després quimio. En aquest apartat tinc que agrair a les infermeres de quimio, en especial a la Marta i la Eva per els seus ànims i a les fisio Maria Pia i Anna, que han fet que la ma i braç dret responguin. Tot això va durar des de setembre de 2012 a gener de 2013.

Vaig rebre radioteràpia a la Teknon, 11 sessions. El pas següent: autotrasplantament de medul·la òssia. Però amb tota aquesta historia, no soc jo la protagonista. Tinc que agrair en primer lloc al Dr. Lobo, per estar al meu costat des del primer dia; es ell qui va portar tot el seguiment, juntament amb el Dr. Xavier Latorre, la Dra. Yvette Ruis i el traumatòleg que em va operar el braç, que ha estat i està al meu costat, el doctor Nacho Torrero. Un gran equip de l'hospital Nostra Senyora de Meritxell d'Andorra. Tots m'han fet sentir molt be i segura de mi mateixa.

I si avui em trobo bé i m'han fet sentir molt i molt be, es gracies a la Fundació Josep Carreras, per l'hospitalitat que ens ha ofert desinteressadament, fent-se molt agradable el temps. També vull donar gràcies a l'Esther Soto, que sense la seva dedicació no hagués sigut el mateix d'haver estat hospitalitzada. Aquí he pogut pintar, relaxar-me molt mes i tot això ha sigut possible per que davant de tot hi ha grans persones com la Sra. Concepció Llauradó i Mascaró que han fet possible que els pacients de leucèmia i les seves famílies trobin acollida en aquest pis de Villarroel 182.

Agraïments infinits per l'equip d'afèresi, al Dr. Marin i al equip d'infermeres extraordinàries i al Dr. Gonzalo Gutiérrez. I moltíssimes gracies al Dr. Francesc Fernandez, juntament amb el seu equip d'infermeres que m'han ajudat tan, a la Cristina, Adela, Susanna i l'Albert. Tots han escrit pàgines en blanc de la meva vida, formant part de la meva història, dono les gràcies per haver-los conegut.

I als que passeu per situacions similars, molts ànims, no perdeu la il·lusió ni la fe. Jo penso fer la meva vida de colors, d'il·lusions, no espero somnis, espero viure'ls, gaudir de nits plenes d'estels, del perfum de les flors, ser feliç amb petites coses que dibuixen en mi un somriure. Que m'acarici el vent que bufa el sol, somnis secrets a la llum de la lluna.

Gracies a tots per fer-ho realitat!

Rosa Mari Rosell