Rosa María
Hola, sóc la María García Peredo i us vull explicar la història del mieloma múltiple de la meva mare, la Rosa Maria Peredo, que va complir els seus 60 anys en aquesta lluita que va començar el desembre de 2014. Ara, per sort, podem dir que la batalla està guanyada .
Tot va començar l'estiu de 2014 quan la meva mare, caminant pel carrer, va ensopegar i va caure. Com a conseqüència d'aquesta caiguda es va trencar tres vèrtebres, i així amb moltes anades i vingudes a l'hospital, amb molts dolors i després de sis llargs mesos d'incertesa, li van diagnosticar el dia 17 de desembre el mieloma.
Aquí, les nostres vides es van trucar. Els metges ens informaven del què li anirien fent per poder arribar a un bon final.
Tot va començar molt ràpid. Per sort, als cinc dies de les últimes proves ja va iniciar la seva primera sessió de quimioteràpia, van ser quatre sessions intravenoses i tres mesos en pastilles.
Arribava esgotada a casa però, als pocs dies, recuperava forces i ella intentava fer la vida el més normal possible. No va perdre les ganes de menjar i per sort tampoc les de VIURE. Van anar passant aquests primers mesos, li va caure el pèl (què maca estava amb la seva perruca), tenia moments de flaquesa, però mai va desistir ni tirar la tovallola.
Així vam arribar a juliol i el seu hematòleg ens va dir que el següent pas era l'autotrasplantament de cèl·lules mare.
A l'agost va estar ingressada tres dies a l'Hospital Marqués de Valdecilla per col·locar-li un catèter i donar-li una sessió de quimio molt forta, prèvia al trasplantament. A continuació li van extreure les seves cèl·lules mare pel posterior trasplantament. Van passar tres setmanes i el 31 agost 2015 va arribar el dia de l'ingrés en l'esmentat hospital. Al dia següent li van tornar a donar una quimio molt forta. I per fi el dia 2 de setembre li van fer el trasplantament, i amb ell va arribar el "temut tancament". El meu pare va ser, ha estat i serà el seu àngel de la guarda en tot moment. Ell va compartir amb ella els disset dies d'hospital, dels quals quatre en total aïllament.
Van ser dies molt dolents, gairebé sense menjar, sense forces, sense ànims, ... Però tot va valer la pena!
Van arribar les revisions cada dues setmanes, així fins al 14 de desembre. Quina alegria! ¡¡¡¡Objectiu aconseguit: REMISSIÓ COMPLETA !!!!
''La batalla estava guanyada !!!. Per celebrar-ho li vam preparar a la nostra CAMPIONA una gran festa sorpresa amb tota la seva gent, la qual ha estat de molt suport per a tots nosaltres, especialment per a ella.
Al dia d'avui ha de tenir els seus petits cures i revisions, però fa la seva vida totalment normal.
"ESTIMADA MARE AQUEST ANY ENS HAS TORNAT A DEMOSTRAR LA GRAN PERSONA QUE ETS. GRÀCIES PER SER UNA VERITABLE CAMPIONA I NO ABANDONAR MAI. ETS UNA GRAN LLUITADORA, UN EXEMPLE DE FORÇA I SUPERACIÓ PER A TOTS NOSALTRES.
ENS FA IMMENSAMENT FELIÇOS VEURE'T SOMRIURE I DE TORNADA A LA TEVA VIDA AMB AQUESTA VITALITAT QUE ET FA ÚNICA.
MOLTES FELICITATS PER AQUEST ANY, QUE AQUEST NO ÉS UN ANY QUALSEVOL, ÉS L'ANY EN QUÈ HAS ACONSEGUIT EL MAJOR DE TOTS ELS TEUS ÈXITS: VIURE "
Maria
Torrelavega (CANTÀBRIA), 1 maig 2016