Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Roser

El dia 30 d'octubre de 2010 em van ingressar a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Principat d'Andorra, lloc on resideixo, per forts dolors.

Al març vaig caure i em vaig trencar el maluc. Van haver d'operar-me i posar-me una pròtesi. Al juny de 2010 vaig començar a tenir dolors, que tant el metge de capçalera com la reumatòloga deien que eren contractures. Va arribar un dia en que no podia moure'm i vaig anar a urgències. La doctora de guàrdia em va fer un TAC on va veure alguna cosa a l'esquena que no li va agradar i em va dir que, amb el resultat, anés al metge de capçalera. També em va fer una ressonància i em va dir que anés amb el resultat a la reumatòloga, qui em volia ingressar a causa del diagnòstic que em va fer de fort osteoporosis. Segons em va dir, les dues últimes costelles estaven desgastades i tenia fortes contractures. Jo em vaig negar al fet que m'ingressés. Preferia recuperar-me amb l'ajuda d'un fisioterapeuta ja que, segons la informació que jo tenia, aquesta doctora de seguida aplicava infiltracions, cosa que de moment jo no acceptava.

Amb el diagnòstic vaig anar al meu traumatòleg, qui després de veure tots els meus informes i proves em va demanar alguna més. Vaig haver de desplaçar-me a alguns centres especialitzats de Barcelona. Quan va tenir els resultats em va derivar ràpidament a l'oncòleg, qui també de seguida va demanar les proves que necessitava. Mentre esperava els resultats em van haver d'ingressar per la meva falta de mobilitat i forts dolors.

El diagnòstic el vam tenir molt ràpid però no va ser bo; em van diagnosticar un mieloma múltiple. Vaig començar amb el tractament de quimioteràpia i de seguida em van traslladar a Barcelona, a la Clínica Teknon, per tractar-me amb radioteràpia i programar-me per un autotransplantament de medul·la òssia que finalment em van realitzar el maig de 2011, a l'Hospital Clínic.

Estic molt contenta amb els meus metges, el traumatòleg d'Andorra, el Dr. Mauro Vergara, i l'oncòleg, el Dr. Francesc Cobo. Estic molt contenta amb els dos pel seu ràpid i eficaç diagnòstic i per la seva professionalitat, comportament, humanitat i el tracte rebut en tot moment. També amb tot l'equip de professionals, infermeres i el tracte rebut en la Clínica Teknon.

I a l'Hospital Clínic, la preparació, coordinació i equip del Dr. Marin, seguiment del Dr. Francesc Fernández i infermera Cristina Gallego. Tots ells mereixen els meus agraïments i també la Fundació Josep Carreras, per tota l'aportació, col·laboració, organització i tracte en el pis d'acollida. Gràcies a tots puc explicar les meves experiències viscudes, dins de tota la gravetat i mala situació per al pacient, en aquests moments sempre em sento agraïda i em considero afortunada per caure en tot moment en mans de tots els professionals i institucions tan meravelloses.

Avui estic molt contenta, després de dos anys i mig, puc transmetre a tots els pacients que els diagnostiquen qualsevol tipus de malaltia com la leucèmia que siguin positius, que lluitin i no perdin les esperances, que confiïn en els seus oncòlegs o metges que els estan tractant, que escoltin només el que els diuen i facin cas omís a tot comentari aliè. I que val la pena lluitar i veure que ets VENCEDOR i no VENÇUT ja que això és un gran repte per a un mateix i els d'el voltant que t'estimen. El que els vull transmetre als que estan lluitant és molta força.

Ara com ara, només acudeixo a la revisió de l'oncòleg, el Dr. Francesc Cobo, qui ve a Andorra i a la del traumatòleg, el Dr. Mauro Vergara.

Gràcies a tots puc continuar apreciant, valorant i estimant als qui fan bé per la salut de tots.

Una abraçada,

Roser

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:24