Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

S’assoleix la xifra d’1 milió de trasplantaments de cèl•lules mare de la sang realitzats arreu del món

La comunitat mèdica ha aconseguit arribar a una xifra carregada d'esperança: el primer milió de trasplantaments hemopoètics (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical) realitzats a nivell mundial*. Aquesta intervenció és fonamental per a milers de persones que cada any batallen contra les malalties de la sang malignes com la leucèmia, per exemple.

Paciente leucemia Marta antes y después

La Marta, de Madrid, es va sotmetre a un trasplantament d’un donant no emparentat el 2002 per curar la leucèmia que patia. A la fotografia de l’esquerra, amb la seva infermera, a la càmera d’aïllament. A la dreta, actualment, promovent la lluita contra la malaltia pels carrers de Madrid.

La Worldwide Network for Blood and Marrow Transplantation (WBMT) ha anunciat recentment aquesta fita que es va assolir a finals de 2012. La WBMT és una organització científica sense ànim de lucre la missió de la qual és promoure l'excel·lència en el camp dels trasplantaments de cèl·lules mare de la sang, la donació de progenitors hemopoètics i la teràpia cel·lular.

"El milió de trasplantaments és una xifra que pot sorprendre a molta gent ja que els trasplantaments de cèl·lules mare de la sang eren vists com un procediment poc comú fins a finals del segle XX," va comentar el Prof. Niederwieser, president de la WBMT, col·laborador de la Fundació Josep Carreras a Alemanya i hematòleg de l'Hospital Universitari de Leipzig (Alemanya). "Gràcies a descobriments fonamentals i a la cooperació exemplar de molts científics i metges de tot el món, la tècnica en aquest tipus de trasplantaments s'ha perfeccionat de manera espectacular en els últims anys."

Els trasplantaments de progenitors hemopoètics: medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical

El primer trasplantament de medul·la òssia autòleg es va dur a terme pel Dr. E. Donnall Thomas el 1957. El Dr. Thomas, que recentment ens va deixar, va rebre el premi Nobel de Medicina el 1990 per l'ús pioner d'aquest tractament. Aquest reconegut científic, va ser patró fundador de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia. La nostra entitat, a més, ofereix des de 1991, una beca per a joves científics que duu el seu nom.

En el nostre país, el primer trasplantament de medul·la òssia va realitzat pel Prof. Ciril Rozman a l'Hospital Clínic de Barcelona. El Prof. Rozman és una de les figures més rellevants de la Medicina Interna a l’Estat espanyol i va ser vicepresident de la nostra entitat fins a la seva recent jubilació.

A finals de 1960, com el coneixement dels requisits d’histocompatibilitat entre pacients i donants va evolucionar, ja s'efectuaven trasplantaments al·logènics* (les cèl·lules mare sanguínies dels quals provenen d'un donant) amb èxit. Els primers trasplantaments al·logènics es realitzaven a partir de les cèl·lules d'un germà compatible.

Paciente leucemia Amanda trasplante

Una jove pacient de lèucemia, l’Amanda, rebent les cèl·lules mare del seu germà Jonathan, afortunadament compatible amb ella, a l’Hospital Niño Jesús de Madrid.

El 1973, a Nova York, es va dur a terme el primer trasplantament amb èxit entre dues persones no emparentades, quan un jove va rebre un trasplantament d'un donant identificat compatible a través d'un banc de sang a Dinamarca. El 1988, el primer trasplantament de sang de cordó umbilical es va realitzar amb èxit a París.

unidad de sangre de cordón umbilical BST

La sang d’una unitat de cordó emmagatzemada al Banc de Cordón de Barcelona.

Actualment, més de 70 malalties malignes i no malignes són tractades de forma habitual mitjançant un trasplantament de progenitors hemopoètics. Aquesta intervenció, que es perfecciona dia a dia, ha ofert més i majors oportunitats per a molts pacients, especialment els malalts de leucèmia i de limfoma.

És de vital importància subratllar que aquesta xifra no seria possible sense els més de 20 milions de donants de medul·la òssia que existeixen en el món i les més de 550.000 unitats de sang de cordó umbilical emmagatzemades. Per a la majoria de pacients que requereixen un trasplantament d'aquestes característiques, l'única oportunitat de curació passa per trobar un donant compatible ja que només 1 de cada 4 pacients compte amb un germà compatible.

En l’Estat espanyol, l'organisme encarregat de la recerca de donants de medul·la òssia, sang perifèrica i sang de cordó umbilical és REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia), creat i gestionat per la Fundació Josep Carreras sota l'empar del Ministeri de Sanitat. Segons el Dr. Enric Carreras, director de REDMO, “la creació dels registres de donants voluntaris i dels bancs de sang de cordó umbilical va venir a pal·liar la dificultat de trobar un donant compatible per a un pacient. En l'actualitat, gràcies als més de 20 milions de donants voluntaris registrats, i les més de 550.000 unitats de sang de cordó umbilical criopreservades, la probabilitat de trobar un donant o unitat compatible amb un pacient se situa al voltant del 60-70% en adults i del 80-90% en nens. A més, els progressos en el trasplantament de donants no emparentats en l'última dècada han estat tals que, avui dia, un trasplantament realitzat a partir de donant no familiar totalment compatible ofereix resultats superponibles als assolits amb un germà HLA idèntic. D'igual manera, l'ús de sang de cordó umbilical està oferint resultats similars als assolits amb donants compatibles, especialment entre els pacients pediàtrics”. Des dels inicis del registre, REDMO ha coordinat 5.194 trasplantaments de progenitors hemopoètics de donant no emparentat arreu del món: 1.129 de medul·la òssia, 1.494 de sang perifèrica i 2.571 de sang de cordó umbilical.

Si vols més informació sobre la donació de medul·la òssia, fes clic AQUÍ.

Accedir a la notícia de la WBMT

 

* Els trasplantaments autòlegs són els procedents de les cèl·lules del mateix pacient; els al·logènics emparentats procedeixen de les cèl·lules d’un donant familiar, principalment un germà; i els al·logènics no emparentats són els que provenen de les cèl·lules d’un donant voluntari.

Pàgina web actualitzada 24/05/2018 11:00:24