Símptomes

En la leucèmia aguda, els símptomes apareixen de forma precoç i s'agreugen amb rapidesa. El malalt va a la consulta perquè es troba malament. En la leucèmia crònica, els símptomes poden no existir durant llargs períodes de temps. quan apareixen, solen ser lleus en el seu inici i empitjorar lentament. En moltes ocasions, el diagnòstic d'una leucèmia crònica es produeix durant un exàmen de rutina, en absència de qualsevol sintomatologia.

Les cèl·lules leucèmiques són cèl·lules anòmales que no poden dur a terme les funcions que els hi són pròpies. A més, de la mateixa forma que la resta de les cèl·lules sanguínies, les cèl·lules leucèmiques circulen per tot l'organisme. Segons el nombre de cèl·lules anòmales existents i el lloc on es concentren aquestes, els pacients poden desenvolupar diversos símptomes.

El primer lloc on s'acumulen és a la medul·la òssia, així impedeixen una producció normal de glòbuls vermells, plaquetes i leucocits sans. A conseqüència de la disminució de glòbuls vermells, el transport d'oxigen a través de l'organisme queda alterat. Sota aquesta condicions, el pacient desenvolupa una anèmia, amb pal·lidesa i sensació de cansament i debilitat. Quan no existeixen suficients plaquetes, el malalt sagna amb extrema facilitat i és freqüent l'aparició de manifestacions hemorràgiques a la pell (equimosis_morats_ i petèquies). El dèficit de leucòcits i el mal funcionament de les cèl·lules leucèmiques deixa l'organisme sense un dels principals mecanismes de defensa contra les infeccions; per aquest motiu, els malalts amb leucèmia pateixen infeccions recurrents.

Les cèl·lules anòmales també poden acumular-se en altres òrgans com: el cervell o en la medul·la espinal (denominats en el seu conjunt sistema nerviós central o SNC), i produeixen migranyes, vòmits, pèrdua de control muscular, estat de confusió i convulsions. De la mateixa manera, poden concentrar-se en la zona testicular, poduint produir dolor i inflamació. Alguns pacients poden presentar infiltració cutània o ocular. A més, la leucèmia pot afectar l'aparat digestiu, el fetge, la melsa, els pulmons i altres parts del cos.

Per tot això els pacients poden presentar:

  • Febre, calfreds i altres símptomes similars als d'un estat gripal.
  • Debilitat i fatiga.
  • Infeccions freqüents.
  • Pèrdua de gana i/o de pes.
  • Augment de mida dels ganglis limfàtics, fetge i melsa.
  • Equimosis, petèquies i hemorràgies mucoses.
  • Genives inflamades o sagnants.
  • Sudació profusa, especialment durant la nit.
  • Dolors ossis o en les articulacions.

La majoria dels símptomes de la leucèmia són similars als d'altres malalties. L'aparició d'algun d'ells no ha d'alarmar inicialment, donat que el més freqüent és que siguin deguts a una altra patologia. Però la seva persistència i, sobretot, la seva progressió és el que ens ha d'alertar.

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:06