Thomas
Sóc un afortunat. Començo el meu relat d'aquesta manera, ja que és el que em considero i he considerat durant tot aquest temps des que em van diagnosticar leucèmia mieloide aguda.
"Tot va ocórrer el 10 d'octubre de 2011 després d'una analítica que em va demanar el meu metge de capçalera, ja que presentava una sèrie de símptomes que per si soles no em preocupàvem (sagnat de genives, febre, afonia, etc.).
Aquell mateix dia, després d'obtenir els resultats, em van ingressar directament en el Clínic de Barcelona on vaig estar ingressat les següents 5 setmanes. Quatre dies després del diagnòstic vaig començar amb la meva primera tanda de quimioteràpia a la qual vaig reaccionar molt bé. Excepte la caiguda habitual del cabell no vaig tenir cap altre efecte secundari.
En aquesta primera fase ja va quedar clar, pel meu tipus de leucèmia, que em faria falta un trasplantament de medul·la òssia. El 8 de novembre em van comunicar que la meva germana era 100% compatible: quina alegria i tranquil·litat! Això em va donar molts ànims per a seguir amb tot el procés i a finals de novembre vaig iniciar la segona tanda de quimio, a la qual novament vaig reaccionar força bé.
Tant és així que va ser possible programar el meu trasplantament només dos mesos més tard. Després d'una altra sessió de quimio més la radioteràpia, el 31 de gener vaig rebre les tan anhelades cèl·lules de la meva germana. Curiosament, malgrat tota la il·lusió i les ganes que en tenia, no guardo un bon record d'aquest dia, ja que el trasplantament en si em va causar alguna molèstia.
A partir d'aquest dia vaig estar tancat a la cambra d'aïllament durant 40 dies, després dels quals vaig començar amb el temps de recuperació. Han transcorregut 14 mesos des de llavors i duc més de mig any guarit de la leucèmia. A l'actualitat estic esperant que cessin alguns efectes secundaris; en el meu cas concret, un rebuig en la boca, però en general em trobo molt bé.
He tingut la gran sort de contar amb una dona al meu costat, que m'ha donat tot el seu suport durant aquest temps difícil, així com uns fills que han aguantat formidablement bé aquest canvi a les seves vides i, finalment, uns sogres que van viatjar 600 km des de casa seva per instal·lar-se amb nosaltres i ajudar-nos en tot l'imaginable i més. Addicionalment, una mare i uns germans que s'han bolcat en la meva recuperació. A tot això, he de sumar-li uns amics meravellosos que ens han recolzat en tot moment i ens han fet un cop de mà sempre que ens ha fet falta.
I finalment, vull agrair de manera molt profunda a TOT l'equip mèdic (doctors, infermeres /us, auxiliars, personal mèdic, etc.) que des del primer dia fins a la data d'avui, m'ha acompanyat en aquest procés i s'ha dedicat en cos i ànima en la meva recuperació."
Thomas