Tiana
"Hola,
Sóc la mare de la Tiana, una nena que, amb només 2 anys, va ser diagnosticada de leucèmia limfoblàstica aguda.
El matí del 24 de gener de 2016, la Tiana es va despertar coixa. Immediatament vam anar a l'hospital. Durant dies van intentar buscar la causa de la inesperada coixesa: possible sinovitis, infecció als ossos, etc., li van fer multitud de proves mèdiques (mamografies, tacs, ressonàncies, ecografies, analítiques, etc.). Finalment, el 17 de febrer ens van confirmar el pitjor diagnòstic.
Quan, després de 24 dies fent-li proves, ens van donar els resultats, tenia tanta angoixa que fins i tot vaig necessitar que la doctora m’aclarís que la leucèmia era un càncer de la sang, doncs la meva ment es negava a acceptar-ho. La Tiana era només una bebè.
I, tot i que era una malaltia molt dolenta, al nostre voltant van començar a passar coses bones: la unió familiar, al suport que vam rebre d’amics i desconeguts, i com els doctors, els infermers i tot l'equip de l'hospital semblaven "mainaderes" professionals.
Els primers mesos van ser molt durs i els ingressos eren tan llargs que semblaven no tenir fi. A més, la cortisona tenia uns efectes secundaris molt severs: la Tiana estava deprimida, famolenca i molt nerviosa, però els metges ens deien que era "un mal contra un altre mal".
La Tiana porta dos anys i dos mesos de tractament amb quimioteràpia. Han estat dos anys i dos mesos de molts medicaments, moltes anècdotes i també molts viatges, ja que vivim a Alcúdia, un poble molt amable i bonic, que està a una hora en cotxe de Palma de Mallorca, on és l'hospital.
L'Hospital Universitari Son Espases ha estat la nostra segona llar durant aquest temps i estem molt agraïts. Hem conegut uns oncòlegs boníssims als que vull agrair tot el que han fet per la Tiana. José Salinas, Laia Ferrer, Mercedes Riberalde, Mika Lorite, i tots els que hem conegut durant aquest temps: gràcies.
També vull agrair la seva feina a la Fundació Carreras que, des dels primers dies, ens ha donat el seu suport. El seu personal és tan humà que mai ens hem sentit sols en aquesta lluita tan llarga.
Ara donem gràcies a Déu perquè sembla que, per fi, la curació ha arribat: el dia 30 d’abril la Tiana rebrà l'última sessió de quimioteràpia i començarà la seva nova vida. Una vida normal al costat de la seva germana, la Tarany, de 10 anys, que es la seva millor companyia."