Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Toñi

Toñi, donant de medu·la òssia

"El meu nom és M. Antonia Belmonte encara que tot el món em coneix com a Toñi i resideixo a Pinto Madrid. Aquesta és la història de la donació que he efectuat fa molt poc.

Sempre havia volgut ser donant. Des de molt petita acudia amb el meu pare quan ell acudia a donar sang. Des d'aquells moments vaig tenir clar que jo havia de ser donant.

Encara recordo al meu amic Esteve. L'Esteve era un nen brillant, grassonet, simpàtic i un gran estudiant. Érem bons amics. No us podeu imaginar el que li costa a una nena de 13/14 anys que jo tenia llavors, no poder dir-li al seu amic la veritat quan t'ensenya un informe mèdic en el qual diu que té leucèmia aguda. La lletra del metge no s'entenia massa bé i per això jo podia dir que no sabia de què es tractava, que no es preocupés. Per desgràcia, el meu amic Esteve no va poder superar la malaltia i amb només 14 anys va morir per culpa d'aquesta terrible malaltia.

Crec fermament que tant el meu pare com l'Esteve van ser claus per a decidir-me a ser DONANT, no només donant de sang (ho sóc des que vaig complir els 18 anys) sinó també d'òrgans i finalment de medul·la.

Fa uns nou anys, no recordo bé com, va arribar a les meves mans informació de com poder ser donant de medul·la. Recordo que quan vaig acudir a l'Hospital Infantil Niño Jesús de Madrid per a fer-me les proves de tipatge tothom pensava que estava allà perquè la meva filla María (que era un bebè) estava malalta i somreien quan els explicava el veritable motiu de la nostra visita a aquest hospital.

Em van informar de la dificultat que havia per que fos compatible amb algú que precisés donació de medul·la, pel que no em va estranyar que no es posessin en contacte amb mi.

Aquest nadal passat em van notificar que estava preseleccionada per a ser donant de medul·la i per a mi va ser el millor regal de Nadal que podria desitjar. Vaig acudir a realitzar les anàlisis prèvies al centre de Transfusions de Madrid. Allí una senyoreta em va explicar tot el procés, em van extreure sang i es van assegurar que no m'anés d'allà sense haver desdejunat correctament.

Al febrer, la Mavi (la meva persona de contacte a la fundació Carreras) em va tornar a trucar per a comunicar-me que havia estat seleccionada com idònia per a ser donant. Calia realitzar la donació en la primera quinzena de Març pel que havíem de moure'ns amb rapidesa. La Mavi em va explicar, tant per telèfon com per mail en què consistia el procés de la donació, quins mètodes havia i que pros i contres tenien cadascun d'ells.

Vaig decidir que l'hospital on es realitzaria la donació seria el Gregorio Marañón de Madrid ja que era el que tenia més a prop per realitzar la donació i el qual em quedava millor per als desplaçaments. Igualment vaig decidir que la donació es realitzaria per sang perifèrica.

Em van tornar a trucar per a realitzar-me proves, un electro, una analítica completa tant de sang com d'orina, una revisió de venes i un complet reconeixement en oncologia i hematologia. Allà primer em va atendre la Cristina (secretaria d'hematologia), trucant-me per telèfon per a orientar-me de com arribar millor, com moure'm dintre de l'hospital i preocupant-se en tot moment de que la meva estada fos agradable.

Durant la realització de les proves va estar amb mi l'Aurèlia, una DUE estupenda que m'anava duent a les proves i que deia a tot el món, ÉS ALTRUISTA, el que feia que els professionals m'elogiessin contínuament. Imaginar-vos l'autoestima que suposa que durant un matí sencer estiguin dient-te contínuament lo fantàstic que ets. He de dir-vos que el procés em va enxampar enmig d'un divorci i el meu estat anímic de vegades no era el millor però amb visites com la qual vaig realitzar aquest dia se surt amb les piles carregades. Al final del matí l'Aurèlia em va dur a la consulta del Doctor Serrà on em va realitzar l'examen físic i em va explicar clarament com s'anava a realitzar la donació i què era el que podia sentir al seguir el procés.

Com el mètode escollit era la donació de sang perifèrica havia d'injectar-me uns dies abans una sèrie de vials que em van ser subministrats a la farmàcia de l'hospital. Jo mateixa em vaig posar els vials a casa meva, ja que són subcutanis (com una injecció d'insulina). No vaig precisar de cap calmant tipus Ibuprofeno o Paracetamol. Solament em notava una mica més cansada i una mica adolorida (com quan estàs a punt de créixer).

El dia de la donació vaig acudir de nou a l'hospital a la zona de donants de sang i allí estava l'Encarna, una DUE excepcional que no es va separar de mi mentre va durar tot el procés, ni tan sols es va voler absentar uns minuts per a desdejunar. Durant les hores que dura l'extracció, es va preocupar que no em faltés de res, em va donar de menjar, de beure, em va tapar perquè no tingués fred, em va ensenyar a grans trets com funcionava la màquina, em va donar conversa, em va posar la tele... i un sens fi de coses que se m'obliden segur.

La donació va ser un èxit i vaig poder saber que la medul·la extreta es va implantar a l'endemà en una persona d'aquí mateix, d'Espanya.

Malgrat els esforços de l'Encarna, el procés va durar gairebé cinc hores i en aquest temps es pensen moltes coses. Vaig poder recordar a l'Esteve, al meu pare.... I a l'Associació d'ARAP Alcohòlics Rehabilitats Associació de Pinto a la qual pertanyo. Efectivament, sóc alcohòlica i de no ser perquè fa tres anys que vaig acudir a aquesta meravellosa associació dubto molt que s'hagués pogut realitzar la donació de medul·la. Actualment duc tres anys en abstinència i puc dir que gràcies a això torno a ser la que era. Durant uns anys nefasts no vaig ser sinó una paròdia basta de mi mateixa, enfonsada, patètica, plena de temors, i tot per no haver sabut dir NO a temps i haver optat pel camí còmode, deixar-me dur i oblidar-me de la meva pròpia persona. Ara mateix m'assec còmoda amb mi, la meva autoestima està bastant alta encara que això no m'impedeix ser humil i demanar ajuda quan la necessito. Amb això només vull demostrar que si es vol, es pot, es pot sortir de l'alcohol, es pot ajudar els altres i podem ser feliços.

Durant tot el procés vaig estar acompanyada de la meva germana Sonia que va poder estar al meu costat en tot moment. Les despeses derivades dels desplaçaments, menjar, treball etc. tant meus com de la meva germana han estat pagats íntegrament per la Fundació Carreras i en el meu cas va ser tan senzill com enviar un mail amb els justificants escanejats, als pocs dies em van realitzar l'ingrés en el meu compte.

Ara acaben de realitzar-me la revisió del mes. Si vull durant els pròxims cinc anys em realitzaran revisions al Gregorio Marañón on revisaran altres factors com nivells de tiroides (tinc hipotiroïdisme) i els remeten per correu. Tot això amb flexibilitat horària i aclarint-me tots els dubtes que em sorgeixin referent a això.

Aquesta és la història de la donació que jo he efectuat. Des d'aquí us animo que us realitzeu les proves de tipatge i us doneu l'oportunitat de viure l'experiència que jo he viscut, mereix la pena.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la Mavi, la Cristina, l'Aurelia, el Doctor Serrà, l'Encarna i tots els professionals tant del Gregorio Marañón com de la Fundació Carreras.

També agrair-li a la meva germana Sonia la paciència i la companyia que m'ha brindat.

Com no, vull donar-li les gràcies a tots i cadascun dels membres de l'ARAP ja que sense la seva ajuda jo no seria la que sóc ara.

Però sobretot vull donar les gràcies al meu pare i a l'Esteve per haver fet que prengués consciència sobre l'important que és ser donant.

GRÀCIES A TOTS"

Toñi

Pàgina web actualitzada 09/07/2019 16:37:24