Toni
L'1 d'agost de 2014, el meu marit, en Toni, feia 40 anys. Semblava trobar-se en perfecte estat de salut, però, per una operació que havia de realitzar-se per solucionar un trencament de lligaments del genoll, es va fer el pre operatori i, entre altres proves, una analítica rutinària. Ràpidament ens van avisar que l'analítica havia sortit alterada i que anés a visitar a la seva doctora de capçalera de Sant Boi de Llobregat (Barcelona) immediatament.
Per sort, va poder tenir cita amb la seva doctora de capçalera aquell mateix dia 1 d'agost a la tarda. Teníem les maletes preparades ja que, aquella mateixa tarda, després de treballar, marxàvem al poble on estaven els nostres fills, l’Iván i l’Iker, i iniciàvem les nostres anhelades vacances estivals.
A les 4 de la tarda tenia la visita i allà és on vam sentir per primera vegada la maleïda paraula: "procés leucèmic". Tenia un nivell de plaquetes baixíssim. Ens van fer anar a l'Hospital de Bellvitge i van tornar a fer-li analítiques, cultius i una infinitat de preguntes. Ell s'assemblava trobar-se en perfecte estat de salut.
Sobre les 9 del vespre ja tenia habitació a l’Institut Català d'Oncologia a l'Hospital Duran i Reynals de l'Hospitalet de Llobregat i va iniciar el dur procés. Recordo perfectament les paraules de la doctora davant les seves explicacions: "l'objectiu és la curació".
En un interval de 18 mesos ha estat ingressat, en diferents ocasions, un total de 7 mesos.
Li va ser detectada una leucèmia mieloide aguda i inicialment estava previst un tractament de cicles de 4 quimios. Posteriorment, es va parlar d'un autotrasplantament de medul·la òssia, però, per la seva situació, no va ser possible i es va acordar realitzar un trasplantament de medul·la òssia. A través del REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia) de la Fundació Josep Carreras no es va aconseguir localitzar un donant de medul·la òssia compatible i la millor opció que es va trobar va ser realitzar un trasplantament de cèl·lules mare de la sang de cordó umbilical.
El 17 de desembre de 2014 se li va realitzar el trasplantament de sang de cordó umbilical. Així vam passar el Nadal del 2014 i el dia de Reis de 2015 a l'hospital, amb nombroses complicacions com a conseqüència dels efectes de les quimioteràpies, el trasplantament, infeccions del catèter, citomegalovirus, problemes a la pell ... Fins i tot hi ha hagut medicaments que han estat tan durs com la quimio, pels enormes efectes secundaris que li van produir.
Un moment molt important per a ell va ser quan li van treure la Pic del braç i va poder ser lliure i dutxar-se amb total llibertat.
Ara fa 2 anys del trasplantament i el Toni es troba bé, ha tornat a la normalitat. El maig de 2016 fins i tot va tornar a treballar, a la seva rutina, la seva enyorada rutina. A poc a poc, amb les seves limitacions (continua amb els lligaments trencats del genoll) fa una vida normal, i realitzant caminades, l'última per la zona de Tavascan com es veu a la foto.
Amb aquest relat vull donar les gràcies al Toni, el meu marit, pel seu positivisme, per ser un gran lluitador i a tota la gent, família i amics que han estat amb nosaltres tant físicament com en la distància.
I sobretot als nostres fills, Iván i Iker, que són la raó de ser de les nostres vides.
També vull agrair a la Fundació Josep Carreras per tot el que fan respecte a aquesta maleïda malaltia.
Maribel