Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Vanesa

"Ja tinc donant! Estic tan contenta que m'agradaria explicar la meva història per a què la gent que estigui en la mateixa situació sàpiga que sí es pot i que cal lluitar.

Em dic Vanesa, tinc 37 anys i sóc d'un poblet de Lleida que es diu Corbins. Tinc un nen de 7 anys. En principi havia de ser fill únic. Dic "en principi" perquè a finals de setembre de l'any passat ens vam assabentar que estava de nou embarassada. Va ser un cop dur perquè no entrava en els nostres plans. Vam decidir tirar endavant amb l'embaràs i des del principi va ser un embaràs complicat. Vaig patir moltes anèmies i altres complicacions. Jo era d'una mútua privada i no em van portar molt bé així que vaig decidir passar-me a la sanitat pública. Va ser el major encert de la meva vida. Des de gener em van començar a portar els hematòlegs de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. Em van dir que em passaven a ARO (alt risc obstètric) i, des de llavors, cada 15 dies em feien visites i analítiques, bosses de ferro incloses. Jo estava feliç pel tracte i les atencions que rebia per part de l'equip de ginecologia i del de hematologia.

A principis d'abril d'aquest any, en una de les meves visites amb el meu hematòleg, el Dr. Toni Garcia Guiñón (un deu com a persona), em va dir que l'analítica havia sortit una mica alterada i que no li agradava. Em va demanar que estigués tranquil·la, que potser era per l'embaràs, i que provaríem uns dies amb injeccions de vitamina B12 a veure què tal. Era a la setmana 32 de gestació.

A la setmana següent vam repetir l'analítica i l'alteració encara hi era així que va decidir que el millor era fer-me una punció medul·lar per descartar que fos leucèmia. Quan vam sentir aquesta paraula el meu marit i jo no ens ho podíem creure. Leucèmia? A mi? Per què?

A la setmana 33 de gestació, un dimecres, em van fer l’aspirat medul·lar. Fins i tot el ginecòleg va voler estar present per fer-me companyia. El mateix divendres em van donar els resultats: era leucèmia mieloide aguda. En aquell moment em van inundar les preguntes: què passava amb el meu fill?, què passaria a partir d'aquest moment? Tot eren dubtes i por, molta por. Per sort l'equip que hi ha al HUAV és excepcional. Ja s'havien coordinat els hematòlegs amb els ginecòlegs i els pediatres. Tots estaven al corrent de la meva situació. Em van dir que no hi havia cap perill pel nen, que podia néixer perfectament i que havia de ser el més ràpid possible perquè la meva leucèmia estava en fase asimptomàtica (era el principi de la malaltia). Em van explicar que gràcies al meu embaràs l'havien detectada en el moment en què es va produir. El meu nen, el que no esperàvem, m'havia salvat de què la cosa fos pitjor.

El dimarts següent, en la setmana 34 de gestació, em ingressaven per induir-me el part i al cap de dos dies, el dijous 28 d'abril, naixia el meu petit Martí per part natural. Va ser molt emocionant, tots plorant a la sala de parts (no era per menys). Només va estar 3 dies a la unitat neonatal (era un supervivent nat) i el mateix diumenge ens van donar l'alta als dos perquè passéssim junts uns dies.

El dimarts següent, 3 maig, jo ingressava per començar amb el tractament. Això ha estat el més dur que he hagut de suportar en la vida. No es pot explicar amb paraules. Acabada de parir, tenir al teu nen 5 dies amb tu i que no el puguis veure en un mes. Allà vaig aguantar com una bèstia, vaig sortir 15 dies de permís i un altre mes més per a la consolidació. Quan estàs allà ficada només penses en els teus fills, i són ells els que et fan lluitar, seguir endavant si o si.

 

Ara estic fent una segona consolidació, estic neta però volen assegurar-se que arribi bé al trasplantament de medul·la òssia. I ... si!!! Tinc un donant anònim compatible (el meu germà no ho era) i el 26 de setembre ingresso a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona per a la lluita final !!!

És dur, molt dur, però cal ser valenta. El meu marit diu que sóc una imparable, que poques persones aguantarien com jo. El meu fill ha complert 4 mesos i només he pogut gaudir d'ell un mes i mig. Això per una mare és molt dur però vull dir-vos que sí es pot!! Que per ells aguantes el que faci falta i que aquest camí té un final i d’aquí un temps ens riurem d'això.

Aquest cop al gran, l’Adrià, el deixen venir a veure’m cada dimarts (cada dia compta quant falta pel següent dimarts, jeje). En una setmana sortiré i aniré a carregar piles per a la recta final, la més dura però la més important de totes! Barcelona ens espera i estic feliç, molt feliç i agraïda pel gest altruista de tants donants que, com el meu, ens donen a mi i altres persones VIDA.

Aquesta és la meva lluita personal, no més important que la d'altres lluitadors que, com jo, segueixen donant-li guerra a aquesta malaltia que espero que en uns anys sigui una simple anècdota.

Gràcies a la vostra Fundació per la tasca tan important que feu. Hi ha molta desinformació sobre la leucèmia i sobre el donar medul·la, seguiu així. 'SOM IMPARABLES !!"

Vanesa

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:14