Hola em dic Vanessa i sóc expacient de Limfoma de Hodgkin de tipus esclerosi nodular en estadi II us IV.

La meva història comença després de tenir a la meva segona filla. Em va començar a fer molt mal el coll i el braç dret. Vaig anar al metge pensant que era una contractura degut al part i així m'ho va confirmar la meva doctora de capçalera. Vaig seguir amb la meva vida normal ja que no podia prendre res pel dolor perquè estava lactant. Tenia sudoracions excessives a les nits que atribuïa a la pujada de la llet i, sí, estava bastant cansada però acabava de ser mare i, a més, tenia una altra nena de 3 anys.

Va passar algun temps i, ja no aguantant el dolor, vaig acudir a un fisioterapeuta de pagament que em va dir que no es tractava d'una contractura i em va recomanar tornar al metge. Seguint el seu advertiment em vaig apropar passats dos dies a urgències on, en fer-me una placa de tòrax, van veure que estava molt expandit amb la qual cosa ja van sospitar que fos un limfoma.

D'aquí em van derivar a diagnòstic ràpid on em van fer diverses biòpsies d'alguna que altre adenopatia en el coll donant resultats negatius així que van decidir enviar-me a Salamanca on em van realitzar una mediastinoscopia. Als 5 dies va arribar el resultat: es confirmava el diagnòstic de limfoma.

Aquesta setmana em van fer totes les proves pertinents per al començament del tractament i em van col·locar un reservori pel qual introduirien la medicació. Em van fer un PET abans del tractament on sembla ser que, a més del tumor en el mediastí, tenia adenopaties en ambdós costats del coll, sota ambdues clavícules i semblava que hi havia infiltració en l'os de la pelvis i la columna. Però, segons la biòpsia, la medul·la estava sana.

El 26 de març de 2013 em van donar la meva primera sessió de quimioteràpia ABVD. Després del segon cicle de quimio em van fer un altre PET que va confirmar que el tumor s'havia reduït i semblava que només quedava el tumor del mediastí. Vam seguir amb el tractament fins el dia 3 de setembre de 2013 i, després de 6 cicles de quimioteràpia, el 3 d'octubre em van fer un altre PET que va confirmar que no havíem acabat amb la malaltia. El tumor no s'havia reduït gairebé res. El meu hematòleg em va explicar que encara quedava molt treball per fer i que havia de sotmetre'm a 20 sessions de radioteràpia i després fer-me un trasplantament autòleg.

Afortunadament sempre m'he trobat amb força perquè vull lluitar per la meva vida, vull veure a les meves filles créixer i per a això haig de lluitar dur perquè em queda molt camí. Mai vaig pensar que això fos tan dur però el que mai vaig imaginar és com de fàcil és de portar quan tens a gent al teu costat, gent com el meu marit que està aquí sense deixar-me anar de la mà i caminant amb mi i la meva família, que m'ha ajudat a cuidar de les meves filles quan estava malament i que m'han aixecat quan veien que em queia. Gràcies a tots, us estimo!