Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Víctor

Hola, em dic Victor Reboredo. Tinc 29 anys i sóc natural de Pontevedra.

L'any 2010, quan tenia 25 anys i després de diversos dies de malestar general i marejos, vaig decidir anar a urgències a l'Hospital Montecelo (Pontevedra). Van trigar molt en comunicar-me els resultats. Van arribar ja de matinada i em vaig sorprendre molt quan em van dir que m'havien trobat una 'massa al mediastí' d’una mida considerable, de caràcter tumoral. Van decidir que havia de quedar-me ingressat.

En un primer moment van decidir hospitalitzar-me una setmana a l'Hospital Clínic Montecelo. Em van realitzar diverses proves i finalment em van traslladar a l'Hospital Xeral Cíes de Vigo, on vaig estar hospitalitzat aproximadament 50 dies.

En aquest hospital, em van fer 4 intervencions emprant diverses tècniques. Entre aquestes, em van realitzar una mediastinotomia i una toracotomia lateral anterior amb idea d'obtenir un diagnòstic precís per poder aplicar-me el posterior tractament.

Després d'aquestes intervencions, l'única cosa que em van diagnosticar va ser una ''fibrosis'', cosa que posteriorment va quedar descartada, uns dos mesos després d'estar ja a casa i després de trobar-me en un Pet-Tac, una velocitat de marcació alta i una hiperactivitat metabòlica que reconeixia que aquí hi havia una mica més que una simple fibrosis.

Els post-operatoris van ser bastant complicats, però calia tornar a fer proves perquè em poguessin diagnosticar ràpid què tenia i començar amb el tractament corresponent, doncs el temps sempre juga en contra lamentablement en aquests casos previs al diagnòstic.

Quin va ser la meva sorpresa i la de la meva família quan, després de l'experiència dels gairebé dos mesos hospitalitzat i les moltes intervencions, em van dir que havia de tornar a passar per una altra intervenció similar a l'anterior. Tot això després de venir d'un post-operatori de 8 mesos, del qual em va costar bastant recuperar-me, però que gràcies a la meva família i amics vaig portar de la millor forma possible sempre, cosa que agraeixo enormement a tots.

8 mesos després de les intervencions que us comento, van decidir tornar a intervenir-me a l'Hospital Xeral Cíes. Aquest cop amb una via d'abordatge diferent a les anteriors i més invasiva. Vaig haver d'anar a un curset previ de 3 setmanes pre-operatori per saber com havia de moure'm en el llit; tossir, esternudar, respirar amb el diafragma i no de forma normal, etc. i acostumar-me a viure una petita temporada ''limitat'' a estar en el llit.

Va arribar el dia de la intervenció i em van fer baixar tres dies seguits a quiròfan. Fins al tercer no em van operar, cosa que és increïble que passi a dia d'avui i sabent que els metges havien debatut i estudiat a fons el meu cas en diversos congressos. Em van enviar a casa als 10 dies de l'operació, perquè passés el post-operatori més tranquil. Esperava que després d'això poguessin donar-me un diagnòstic ferm.

Als 23 dies, vaig sortir de casa per primer cop i vaig anar a l'hospital perquè em traguessin algunes grapes i que em donessin el diagnòstic. Quin va ser la meva sorpresa quan em vaig trobar a tot l'equip de l'hospital lamentant-se perquè, un cop més, no havien trobat un diagnòstic precís. Era una cosa increïble i difícil d'explicar.

Vaig continuar amb el post-operatori i la recuperació a casa i el meu metge de medicina interna es va moure el més ràpid possible per canviar-me d'equip i de centre hospitalari. Vaig acudir al complex hospitalari Universitari de La Corunya en el qual, després d'una intervenció més, em van diagnosticar un Limfoma de Hodgkin adherit a vena cava superior + Fibrosis nodular.

Gràcies al diagnòstic d'aquest nou equip, vaig poder començar amb el tractament de quimioteràpia a l'hospital Provincial de Pontevedra per combatre el limfoma, ja que no es podia intervenir quirúrgicament en estar adherit a una vena important. Em van posar quimioteràpia durant 7 mesos (cicles de ABVD). Una vegada finalitzada la quimio (2012), em van posar 50 sessions de radioteràpia, per eradicar les possibles restes que podien quedar del limfoma.

Després d'aquestes etapes, al maig de 2013 em van comunicar que estava en remissió completa. Hi ha dies en els quals val la pena matinar!

Actualment, estic en seguiment amb proves periòdiques, ja que els cinc primers anys són els més importants per verificar que no hi ha intents de reaparició de la malaltia. A causa de la radioteràpia, la vena cava superior m'ha quedat danyada considerablement i no permet la circulació per ella, derivant en una síndrome de vena cava superior el qual m'estan tractant. Sé que estaré limitat per fer certes activitats i moviments en la meva vida diària fins d’aquí a 2 anys aproximadament, ja que és el temps que els especialistes de l'equip cardiològic i vascular consideren que trigarà en recanalitzar-se, però em quedo amb que estic viu.

De moment no puc treballar pel que he aprofitat per dedicar-me plenament al que més m'agrada que són els cavalls. Sóc secretari de l'Associació Gallega de Criadors de Cavalls Àrabs i aquí és on gaudeixo dia a dia fent el que més m'agrada i esperant tornar a treballar si tot finalitza bé. També espero tornar a muntar a cavall algun dia i fer tot tipus d'esports de contacte, cosa que a dia d'avui tinc limitat per prescripció mèdica. Em queda el consol que aquest estiu serà el primer que podré estar al sol després de no haver pogut estar-ho durant 2 anys consecutius a causa de la quimioteràpia i radioteràpia.

També sóc soci de l'Associació Espanyola Contra el Càncer i, recentment, de la Fundació Josep Carreras. La seva labor és increïble. Per a molta gent aquestes malalties són a dia d'avui un tema tabú o emprenen de forma horrible la paraula càncer sense pensar en les persones que estan lluitant dia a dia. La por i la falta de desconeixement són el principal problema en la població.

Us envio molts ànims i força a tots els que estigueu en qualsevol etapa i sobretot als quals esteu lluitant i especialment als nens. També especialment a les famílies, amics… Al final entre tots formeu un exèrcit.

També vull agrair enormement als quals m'heu recolzat en aquest temps. Les grans batalles es guanyen dia a dia!

Gràcies a tots i especialment a la Fundació Josep Carreras per la seva labor. També vull agrair especialment a tots els meus ex-companys de treball de l'empresa tèxtil en la qual portava ja 5 anys.

Atentament,

Victor

Pàgina web actualitzada 15/03/2019 10:38:12