Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Víctor

Hola, sóc el Víctor i tinc 30 anys. Visc a Mutxamel, un poble molt bonic d'Alacant. Quan tenia 23 anys, em vaig endur un dels disgustos més grans de la meva vida, em van diagnosticar leucèmia.

Víctor

Tot va començar a finals de l'any 2003, amb un refredat que va durar moltíssim. La nit de cap d'any vaig marxar de viatge a Sierra Nevada. Mentre esquiava per les pistes, em notava molt cansat, però no li vaig donar importància, ja que la nit anterior havia estat dura, jejeje!!! Quan vaig tornar a Alacant, als pocs dies, sobre el 6 o 7 de gener, em va sortir un abscés de pus al cul i vaig anar a l'hospital on finalment m'ho van treure. Vaig estar unes setmanes bastant malalt i al final, el dia 18, vaig tornar a l'Hospital de San Juan, on em van comunicar que hi havia alguna cosa que no era normal. Em van enviar a Alacant i una doctora d'allà, una mica rara, tot s'ha de dir, em va dir que semblava que es tractava d'una leucèmia. Jo em vaig quedar atònit, leuce... què?, com que sembla? Aquesta doctora ho va dir com si fos m'hagués torçat el peu, em vaig quedar al•lucinat. Després, amb més calma, va venir un metge, el Dr. Pascual Fernández, el qual, casualitats de la vida, viu en el meu poble, a 50 metres de casa meva. Em va explicar com era tot i que havia de saber de quin tipus era la meva leucèmia. Començarien amb el tractament immediatament. Vull agrair a aquest fantàstic metge tot el que va fer per mi i segueix fent.

Víctor sobrinos

Em van dur a una habitació de la sisena planta, hematologia, la qual seria casa meva durant tot el temps que vaig estar a Alacant, ja que les meves sortides de l'hospital eren molt curtes. Van començar posant-me quimio. Durant un mes vaig estar molt malalt perquè no em marxava la febre i tenia posats diversos degotadors de totes classes i colors. Quan la febre va remetre i estava convençut que marxaria cap a casa, va tornar a aparèixer de nou i va ser quan la Dra. Blanca, em va comentar que la malaltia no havia desaparegut i que havien de posar-me altre cicle de quimio. Recordo que això va ser un divendres, així que em va deixar anar a casa i el dilluns a les vuit del matí, vam començar amb el segon cicle, el qual va ser un "passeig", ja que jo estava millor físicament i no vaig tenir més febres. En aquest segon cicle, ja vaig entrar en remissió, quina sort!!! La cosa pintava millor perquè abans ningú donava un duro per mi, jejeje!! Vaig tornar a descansar una setmaneta i va arribar el cicle de consolidació, per a després esperar que aparegués un donant compatible amb mi, ja que la meva germana no ho era, què malament li va saber a la pobra!! Encara que de tota manera, ella també va ser una persona molt important perquè jo em curés. Mentre estava amb aquest cicle, va aparèixer un donant de cordó umbilical a Alemanya. Em van enviar a l'Hospital La Fe de València el 3 de maig. Allà vaig mantenir una reunió amb el Dr. Guillermo Sanz. Quan ho vaig veure, em va semblar el doctor "chiflado", però després de parlar amb ell i explicar-me tot amb deteniment i detalls, vaig pensar que amb aquest tipus de persona, no em podia passar res dolent, ho deia tot tan segur....., que quan vaig sortir d'allà, em va dir "Victor, et curaràs". Aquestes paraules no les oblidaré en la vida.

Abans del trasplantament, vaig tenir un petit esglai: una sepsis va provocar que pugés la febre aquella nit. Hi havia més metges i màquines amb mi que a tot l'hospital però al final ho van poder solucionar i tot va passar. El dia 24 de maig em van fer el trasplantament. Aquesta etapa va ser la més avorrida del món, encara sort que estava acompanyat per la meva mare i després per la meva germana i em passava moltes hores dormint. El 22 de juny, el meu metge, el Dr. Jaime Sanz, un "crack", em va dir que ja em podia marxar cap a casa. Ufff!! aquestes van ser les millors paraules: "marxar" i "casa". Vaig sortir de l'hospital i em vaig quedar en un pis que havíem llogat, ja que tots els dies havia d'anar per fer-me unes anàlisis i posar-me sang o plaquetes, encara que per sort, em van fer poca falta. Després d'estar una temporadeta anant totes les setmanes a revisió, em van posar visita cada 15 dies, després cada mes i després ja cada 3 mesos, etc., fins que vaig començar a anar anualment i així estic avui dia.

Ara visc la meva vida el millor que puc. Del que sí estic segur és que ara la vida és diferent per mi, les coses no tenen el mateix sentit que abans, els problemes són "menys problemes". Quins plans tinc? Doncs els que tenia quan estava malalt els he anat complint: tornar a treballar, viatjar, casar-me..., vaja, recuperar la vida que havia deixat aparcada. Els que tinc ara són viure com millor pugui, amb la meva dona i la meva família, tenir fills, tenir el meu propi negoci i un llarg etc., que comporta la vida.

Per acabar, vull agrair a la meva família, amics i tots els que van ser al meu costat durant tots aquests moments viscuts. MOLTES GRÀCIES!!

I per vosaltres que ara esteu en un moment difícil de la vida, tranquils, que tot arriba i passa, això us ho heu de prendre com una experiència més de la vida, que estic convençut que també us portarà alguna cosa bona. Sort i ànims per tots, aviat estareu escrivint unes semblants a aquestes i rient de tot.

Una forta abraçada,

Víctor

Fes-te soci de la curació de la leucèmia i les altres hemopaties malignes, AQUÍ

Informa't sobre la donació de medul·la òssia, AQUÍ

Pàgina web actualitzada 26/05/2019 06:30:18