Utilitzem cookies per poder estudiar i millorar l'experiència d'usuari dels visitants de la web. Si continues navegant pel web entendrem que acceptes la nostra política de cookies.

Xavier i Dolors

Sóc en Xavier, tinc 40 anys i ja en fa 3 que em van diagnosticar una Leucèmia Mieloide Crònica, just quan el meu sogre ingressava per començar el seu primer cicle de quimioteràpia per una Leucèmia Mieloide Aguda. El cop va ser molt dur.

Des d'aquell moment, la manera de veure les coses ha canviat en la meva vida.

Fa unes setmanes em van haver de canviar el tractament, i bé, després de la petita caiguda anímica ens hem de tornar a aixecar. De moment tot pinta bé, i espero que tot segueixi igual, em sento privilegiat perquè estic tenint bons resultats i desitjo i vull que la meva vida sigui igual que fins ara, gaudint de la família, dels meus amics i dels meus hobbies.

Tinc coneguts que també tenen familiars immersos en tractament oncològics més severs que el meu i sempre els dic que no perdin l'esperança i la fe en els metges, així com en els nous medicaments d'última generació.

S'ha de ser fort i tirar endavant, superar els moments d'incertesa i desànim per seguir gaudint dels teus.

Xavier

Paciente Xavier 1

La Dolors i en Xavier, junts amb el seu fill

Sóc la Dolors, filla i dona de malalts de leucèmia, i des de fa tres anys, assídua a la gran família del fòrum de la Fundació Josep Carreras.

Volia explicar-vos que em sento afortunada per haver pogut gaudir del meu pare durant dos anys gràcies a un donant i al trasplantament que va rebre. Dos llargs anys en els quals he tingut la sensació d'haver-lo conegut, d'haver-lo tractat més que en tota la meva vida. I encara que ara dolgui, i molt, sé que el temps guarirà el mal.

Afortunada perquè sí. El meu marit té leucèmia, però almenys hem tingut la "sort" que fos una Leucèmia Mieloide Crònica, i encara que el tractament hagi fallat després de dos anys, encara tenim, valgui la redundància, la "sort" de comptar amb dos tractaments més. El primer a rebre el diagnòstic va ser el meu pare, als 56 anys. La síndrome mielodisplàsica va tardar només tres mesos a esdevenir una Leucèmia Mieloide Aguda, per això necessitàvem un donant. Va ser quan el van ingressar per fer el primer cicle de quimioteràpia, que vam anar tots a donar sang, que ens van dir que el meu marit (37 anys) tenia LMC.

Les primeres setmanes van ser molt complicades. Creia que no podria amb tot. Els efectes secundaris del tractament del meu marit van ser severs durant els tres primers mesos. A més, l'angoixa causada per l'espera del donant per al meu pare, juntament amb la quimioteràpia, feien les coses encara més difícils.

Gràcies al REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia, gestionada per la Fundació Josep Carreras) a cap de 5 mesos d'espera va aparèixer una donant d'Alemanya, i al cap d'un mes i poc vam entrar a trasplantament.

El trasplantament va anar bé, només vam tenir dos ingressos en els tres mesos següents i el tractament del meu marit controlava la LMC.

Vam aconseguir, no sense un gran esforç, recobrar la normalitat, aquesta rutina de la qual tant ens queixem i que tant trobem a faltar quan estem immersos en tractament, proves, esperes...

Aquesta rutina es va partir en dos quan, ara fa tres mesos, el meu pare moria després de fer un rebuig tardà agressiu que no va haver-hi manera de controlar, i com si es tractés d'una pel·lícula, el tractament del meu marit també fallava.

Però s'ha de seguir, no hi ha cap altra sortida.

Mil gràcies a aquest fòrum fantàstic de la Fundació. Si no hagués estat per ells, crec que no hauria pogut amb tot. Per mi, ha estat vital poder comptar sempre amb algú, a qui podia explicar pel que estava passant i que em sabés entendre.

Gràcies a l'amabilitat del Dr. Enric Carreras, sempre atenent les consultes.

Els meus plans de futur? Esforçar-me a gaudir de tot el bo que em dóna la vida, a intentar seguir essent forta i a no deixar de ser optimista. Treballar, gaudir de la meva família, dels meus amics, del meu marit i del meu fill, sabent que el meu pare, des d'on sigui, sempre estarà al meu costat. I si amb el meu testimoni puc ajudar a fer que algú es senti una mica millor, doncs "chapeau".

Sou una part molt important de la meva vida.

Gràcies per la feina que feu.

Dolors

Pàgina web actualitzada 15/10/2019 15:26:24