Glossari de termes

L’afèresi és un procediment mitjançant el qual se separen els components de la sang, se seleccionen els que siguin necessaris per a la seva aplicació mèdica i la resta de sang es torna al donant.

Trasplantament al·logènic o al·lotrasplantament

“Al·lo” significa “un altre”. Les cèl·lules mare dels al·lotrasplantaments (o trasplantaments al·logènics) procedeixen d’una persona diferent del pacient, ja sigui un donant relacionat (familiar) o no relacionat (anònim).

Vegeu Registre de Donants de Medul·la Òssia.

Vegeu Trasplantament de progenitors hematopoètics.

L’anèmia és una condició que es desenvolupa quan la sang produeix una quantitat inferior a la normal de glòbuls vermells sans per transportar un nivell adequat d’oxigen als teixits del cos. Quan un pacient té anèmia, el seu cos no obté prou quantitat de sang rica en oxigen. La manca d’oxigen pot fer que el pacient se senti cansat o dèbil. Existeixen moltes formes d’anèmia, cadascuna té la seva pròpia causa. L’anèmia pot ser temporal o prolongada i pot variar de lleu a greu.

L’Anèmia de Fanconi és la forma més comuna d’anèmia aplàstica heretada.

Vegeu Anèmia de Fanconi.

Els anticossos són proteïnes produïdes pel sistema immunitari de l’organisme quan detecta substàncies danyoses, anomenades antígens. És la forma en què el sistema immunitari del cos ataca les substàncies estranyes. L’anticòs s’adhereix a una proteïna específica anomenada antigen. Els anticossos circulen per tot el cos fins que troben i s’adhereixen a l’antigen. Un cop units, poden forçar que altres parts del sistema immunitari destrueixin les cèl·lules canceroses que conté l’organisme.

Els anticossos monoclonals són proteïnes del sistema immunitari que es creen en el laboratori. Són proteïnes artificials que actuen com a anticossos humans en el sistema immunitari amb una diana terapèutica. Els investigadors poden dissenyar anticossos que tinguin com a objectiu específic a un antigen en particular, com per exemple algun que es trobi a les cèl·lules canceroses.

Els antígens són molècules estranyes o tòxiques per a l’organisme que poden provenir de l’ambient, com ara químics, bacteris, virus o pol·len. També es poden formar dins del cos.

L’aplàsia medul·lar és una malaltia hematològica no maligna que consisteix en la desaparició de les cèl·lules encarregades de la producció de la sang a la medul·la òssia. Per consegüent, es dona una disminució de les hematies (glòbuls vermells), dels leucòcits (glòbuls blancs) i de les plaquetes a la sang perifèrica.

Vegeu Aplàsia medul·lar

L’amiloïdosi primària és una malaltia classificada dins de les denominades gammapaties monoclonals. Es tracta d’un tipus de càncer en el qual unes proteïnes fibril·lars (substància amiloide) es dipositen en els teixits en quantitats suficients com per deteriorar la funció normal de l’òrgan afectat.

Vegeu Amiloïdosi primària

“Auto” significa un mateix. Les cèl·lules mare dels autotrasplantaments (o trasplantaments autòlegs) provenen de la mateixa persona que rebrà el trasplantament, per la qual cosa el pacient és el seu propi donant.

Vegeu Trasplantament de progenitors hematopoètics.

Els blasts són precursors immadurs dels glòbuls blancs, es formen dins de la medul·la òssia dels ossos i normalment NO s’han de trobar en els estudis de sang perifèrica. La presència anormal d’aquestes cèl·lules a la sang pot significar un diagnòstic de càncer de la sang.

En hematologia parlem de cèl·lules mare hematopoètiques, no embrionàries (no tenen res a veure). Totes les cèl·lules mare de la sang (glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes) comencen sent cèl·lules immadures (joves) anomenades cèl·lules mare hematopoètiques. Comencen de la mateixa manera, però aquestes cèl·lules mare poden madurar en qualsevol tipus de cèl·lula sanguínia, depenent de què necessiti el cos quan cada cèl·lula mare de la sang s’estigui desenvolupant.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

Un catèter és un tub estret de plàstic tou que va a l’interior d’una vena. S’utilitza per administrar tractament o extraure sang més fàcilment a través d’aquesta vena.

Vegeu Catèters venosos centrals (contingut en espanyol)

La ciclosporina és un fàrmac immunosupressor àmpliament utilitzat en els trasplantaments, tant en òrgans sòlids com de progenitors hematopoètics, entre dues persones amb l’objectiu de reduir l’activitat del sistema immunitari del pacient i el risc de rebuig de l’òrgan.

Vegeu Trasplantament de progenitors hematopoètics.

Donació de les cèl·lules mare hematopoètiques (les cèl·lules precursores que després generaran totes les cèl·lules de la sang) de la medul·la òssia per a un trasplantament posterior d’aquestes cèl·lules a un pacient. És una donació que es fa en viu.

Vegeu Donació de medul·la òssia

la Malaltia Empelt contra Receptor (MECR), en anglès anomenada “Malaltia de l’Empelt contra l’Hoste”, és una complicació que ocorre moltes vegades després d’un trasplantament de cèl·lules mare de la sang (medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical) procedent d’un donant.

Vegeu Malaltia Empelt contra Receptor (contingut en espanyol).

Vegeu Què és l’HLA? (contingut en espanyol)

Els glòbuls blancs són un tipus de cèl·lules mare i formen part del sistema immunitari del cos. Ajuden a combatre infeccions i altres malalties. Són un tipus de cèl·lula sanguínia que es produeix a la medul·la òssia i es troba a la sang.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies

Els glòbuls vermells són un tipus de cèl·lules mare que contenen una proteïna anomenada hemoglobina, que transporta oxigen des dels pulmons cap a totes les parts del cos. Són un tipus de cèl·lula sanguínia que es produeix a la medul·la òssia i es troba a la sang. Els glòbuls vermells també s’anomenen eritròcits o hematies.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

L’hematologia és l’especialitat mèdica que s’ocupa de l’estudi, diagnòstic, tractament i prevenció de les malalties de la sang i els òrgans que participen en la seva producció, com ara la medul·la òssia, la melsa o els ganglis, entre altres.

L’hematopoesi o hemopoesi és el procés de formació, desenvolupament i maduració de tots els elements de la sang en la medul·la òssia a partir d’un precursor cel·lular comú conegut com a cèl·lula mare hematopoètica multipotent.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

L’hemoglobina és una proteïna de l’interior dels glòbuls vermells que transporta oxigen des dels pulmons als teixits i òrgans del cos; a més, transporta diòxid de carboni de tornada als pulmons.

La immunodeficiència és un estat patològic en què el sistema immunitari no compleix amb el paper de protecció que li correspon i deixa l’organisme vulnerable a la infecció. Existeixen tipus d’immunodeficiència severes que de vegades requereixen un trasplantament de medul·la òssia per a la seva curació.

Vegeu immunodeficiències primàries

La immunoteràpia és un tipus de teràpia biològica en la qual s’utilitzen substàncies produïdes per organismes vius per ajudar el sistema immunitari a combatre el càncer. El sistema immunitari ajuda el seu cos a combatre les infeccions i altres malalties.

 Vegeu Teràpies biològiques (immunoteràpies)

La immunoteràpia CAR-T o teràpia de cèl·lules T amb receptors quimèrics d’antígens (CAR-T) és un tractament pel qual les cèl·lules immunitàries anomenades cèl·lules T (un tipus de glòbuls blancs o limfòcits T) lluiten contra el càncer quan s’alteren en el laboratori perquè puguin trobar i destruir les cèl·lules canceroses.

Vegeu Immunoteràpia CAR-T (contingut en espanyol)

Descriu l’espai ple de líquid entre les capes fines dels teixits que cobreixen el cervell i la medul·la espinal. Es poden injectar medicaments dins del líquid o es pot extreure una mostra del líquid per sotmetre-la a prova. La quimioteràpia intratecal és aquella en la qual els medicaments s’injecten a l’espai intratecal, que conté el líquid cefalorraquidi. Aquesta via d’administració inclou l’administració directa dels fàrmacs al sistema nerviós central.

Tipus de càncer de la sang. Aquest càncer pot ser agut o crònic, i n’existeixen molts subtipus.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

Tipus de càncer de la sang. Aquest càncer pot ser agressiu o indolent, i n’existeixen molts subtipus.

Vegeu Malalties Hematològiques en adults

Els limfòcits són un tipus de cèl·lula immunitària, en aquest cas, un tipus de glòbul blanc, elaborada a la medul·la òssia; es troba en la sang i en el teixit limfàtic. Els dos tipus de limfòcits són els limfòcits B i els limfòcits T. Els limfòcits B elaboren anticossos, i els limfòcits T ajuden a destruir les cèl·lules tumorals i a controlar les respostes immunitàries.

La Macroglobulinèmia de Waldenström (WM), també anomenada “limfoma limfoplasmocític” és un càncer de la sang molt poc comú i de grau baix de malignitat (de progressió lenta). Clàssicament es cataloga com a una gammapatia monoclonal, però des del punt de vista clínic és més semblant a un limfoma no hodgkinià de cèl·lules B de tipus dominant (limfoma limfoplasmocític).

Vegeu Macroglobulinèmia de Waldenström.

La medul·la òssia és un teixit esponjós que es troba en l’interior d’alguns dels ossos del cos com ara les crestes ilíaques (os del maluc), l’estern o els ossos del crani. En el llenguatge col·loquial se l’anomena “moll de l’os”. Moltes vegades es confon amb la medul·la espinal. Tot i això, no tenen absolutament res a veure. Les seves funcions són totalment diferents. La medul·la espinal es troba a la columna vertebral i transmet els impulsos nerviosos des del cervell cap a tot el cos i viceversa. La medul·la òssia conté cèl·lules immadures anomenades cèl·lules mare hematopoètiques que són les cèl·lules mare que formen la sang. Aquestes cèl·lules es divideixen per crear més cèl·lules que donen lloc a totes les cèl·lules de la sang, i es transformen en una de les tres classes de cèl·lules sanguínies: els glòbuls blancs, que ens defensen de les infeccions; els glòbuls vermells, que transporten l’oxigen en el cos; o les plaquetes, que ajuden a que coaguli la sang. La medul·la òssia pot trasplantar-se, ja que es pot extreure d’un os de donant viu, generalment del maluc, mitjançant una punció i aspiració i transfondre’s al sistema circulatori del receptor si existeix compatibilitat del sistema HLA (compatibilitat entre donant i receptor). Les cèl·lules mare transfoses niaran a la medul·la òssia dels ossos del receptor. És el que s’anomena trasplantament de medul·la òssia.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies

El mieloma múltiple (MM) és un càncer d’un tipus de cèl·lules de la medul·la òssia anomenades cèl·lules plasmàtiques. El mieloma apareix característicament en gent gran, més de la meitat dels pacients es diagnostiquen més enllà dels 65 o 70 anys, tot i que pot afectar també adults joves.

Vegeu Mieloma múltiple

La mucositis és una inflamació de la superfície mucosa que recobreix l’interior del tracte digestiu, i la boca, la gola i l’esòfag en són les zones més afectades. La mucositis és molt comuna: més del 40 % de pacients que reben quimioteràpia i més del 75 % dels qui se sotmeten a un trasplantament de medul·la òssia la patiran. La seva freqüència i intensitat dependrà del tipus i dosis dels agents quimioteràpics empleats.

Vegeu Mucositis (contingut en espanyol)

Vegeu Higiene bucodental en el pacient onco-hematològic (contingut en espanyol)

Vegeu Alimentació saludable durant el tractament (contingut en espanyol)

Les petèquies són taques rodones petites que apareixen a la pell a conseqüència del sagnat. Habitualment es tracta de lesions benignes, però poden ser símptoma d’altres problemes de més importància, com en el cas de les leucèmies, per exemple, a causa de la baixa producció de plaquetes.  Les petèquies es desenvolupen perquè es trenquen els petits vasos sanguinis de sota la pell.

Les plaquetes, també conegudes com a trombòcits, són cèl·lules sanguínies. En realitat, són fragments de cèl·lules molt grans de la medul·la òssia que s’anomenen megacariòcits. Ajuden a produir coàguls sanguinis per fer més lent el sagnat o frenar-lo i per facilitar la cicatrització de les ferides.

Veure apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.

Es tracta d’un tipus de càncer de la sang englobat en un grup de neoplàsies anomenat síndromes mieloproliferatives cròniques. En el cas de la policitèmia vera, a causa d’una mutació en una cèl·lula productora dels hematies, la sang es torna espessa pel considerable augment de glòbuls vermells i de l’hemoglobina de la sang. Es tracta d’un trastorn que afecta sobretot persones a partir dels 60 anys.

Vegeu Policitèmia vera

És el nom que s’acostuma a donar a les cèl·lules mare de la sang. Són les cèl·lules més immadures que formen la sang, és a dir, són cèl·lules progenitores que després formaran les diferents cèl·lules sanguínies. Nien a la medul·la òssia i són d’ús habitual per a molts tractaments de neoplàsies hematològiques o altres malalties greus de la sang (trasplantament de medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical). Aquestes cèl·lules es troben normalment en l’interior de la medul·la òssia dels ossos (sobretot dels ossos del maluc, vèrtebres i costelles), però de vegades augmenta el seu nombre a la sang circulant i, per tant, poden ser obtingudes també a través de les venes. El trasplantament de progenitors hematopoètics té com a objectiu restablir la funció de la medul·la òssia (teixit hematopoètic) i que la medul·la produeixi cèl·lules sanguínies amb normalitat.

Vegeu Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies

És una prova diagnòstica per detectar algunes malalties. Mitjançant aquest procés s’introdueix una agulla en l’espai entre dos ossos lumbars (vèrtebres) per extreure una mostra de líquid cefalorraquidi. Aquest és el líquid que envolta el cervell i la medul·la espinal per protegir-los de lesions. Mitjançant una punció lumbar (punció en l’espai existent entre dues vèrtebres lumbars) es pot confirmar la presència de cèl·lules anòmales en el flux que ocupa els espais situats dins i al voltant del cervell i de la medul·la espinal.

La púrpura trombocitopènica idiopàtica o PTI és una malaltia de la sang no maligna caracteritzada per una disminució de les plaquetes. Està causada perquè els òrgans immunitaris produeixen anticossos contra les plaquetes, fet que fa que la melsa reconegui les pròpies plaquetes com a cèl·lules estranyes i les destrueixi.

La quimera post trasplantament de progenitors hematopoètics es refereix a la presència de cèl·lules hematopoètiques no pròpies del receptor que apareixen com a resultat d’un trasplantament al·logènic (de donant). Mitjançant els estudis del quimerisme es pot saber si el sistema hematopoètic del donant ha estat capaç d’implantar-se en el receptor, i si ho ha fet desplaçant el sistema hematopoètic o bé coexistint en equilibri amb aquest sistema.

La quimioteràpia és un dels esquemes de tractament que s’utilitzen en les malalties malignes. Es basa en la utilització de fàrmacs que estan dirigits a atacar les cèl·lules de ràpid creixement i divisió com ho són les cèl·lules del càncer.

Vegeu La quimioteràpia

En termes d’un trasplantament de medul·la òssia, un aspecte és el fracàs de la implantació de la nova medul·la, i un altre és la Malaltia Empelt contra Receptor (MECR) que a vegades comunament es refereix com a “rebuig”. El fracàs de l’empelt se sospita en pacients els recomptes dels quals no comencen a augmentar fins a 3 o 4 setmanes després d’un trasplantament de medul·la òssia o de sang perifèrica, o fins a 7 setmanes d’un trasplantament de sang del cordó umbilical. El MECR no és un rebuig del cos d’un implant, sinó al revés. Quan un pacient rep un trasplantament d’un òrgan sòlid (un ronyó, per exemple), podria ocórrer que “el cos del pacient rebutgés aquest òrgan aliè trasplantat, ja que no el reconeix com a propi”. En el trasplantament de cèl·lules mare de la sang del donant, el que pot ocórrer és que aquestes cèl·lules del donant (l’empelt) siguin les que reconeguin el cos del pacient (el receptor) com a estrany.

Vegeu Malaltia Empelt contra Receptor (MECR) (contingut en espanyol)

Teixit compost de glòbuls vermells, glòbuls blancs, plaquetes i altres substàncies suspeses en un líquid anomenat plasma. La sang duu oxigen i nutrients als teixits i elimina el rebuig.

Grup heterogeni de malalties malignes de la sang caracteritzat per alteracions que poden ocórrer quan les cèl·lules productores de sang a la medul·la òssia es converteixen en cèl·lules anormals. Això provoca que baixin els recomptes d’un o més dels tipus de cèl·lules a la sang.

Vegeu Síndromes mielodisplàstiques

Vegeu Recursos per a pacients amb síndromes mielodisplàstiques (contingut en espanyol)

El sistema limfàtic és la xarxa d’òrgans i teixits del cos humà que produeixen, emmagatzemen, regulen i transporten els glòbuls blancs pel cos. L’objectiu d’aquest sistema és defendre el cos humà davant d’infeccions i regular la resposta dels glòbuls blancs. El sistema inclou la medul·la òssia, la melsa, el tim, els ganglis limfàtics i els vasos limfàtics (xarxa de tubs que transporten la limfa i els glòbuls blancs).

Les teràpies biològiques (de vegades anomenades immunoteràpies, bioteràpies o teràpies modificadores de la resposta biològica) són un tipus de tractament dissenyat per estimular les defenses naturals del cos per combatre la leucèmia, el limfoma o un altre tipus de càncer. Aquestes substàncies es produeixen en el cos de manera natural o en un laboratori, són substàncies elaborades per organismes vius per tractar malalties. En el càncer, algunes teràpies biològiques utilitzen materials produïts pel cos o fabricats en un laboratori per millorar, dirigir o restablir la funció del sistema immunitari. Les teràpies biològiques més utilitzades són els interferons, les interleucines, els factors estimulants (G-CSF, eritropoetina), els anticossos monoclonals, les immunoteràpies, entre elles les CAR-T.

Vegeu Teràpies biològiques (immunoteràpies)

El trasplantament hematopoètic (comunament anomenat trasplantament de medul·la òssia) és una opció de tractament que pot aplicar-se en determinats pacients, principalment de càncers de la sang com les leucèmies agudes. La medul·la del malalt, productora de cèl·lules malignes, és destruïda mitjançant l’administració de dosis altes de medicaments i radioteràpies, i reemplaçada per una medul·la sana. Aquesta última pot procedir d’un donant (trasplantament al·logènic), o bé del mateix malalt (trasplantament autogènic o autòleg).

Vegeu Trasplantament de medul·la òssia

La trombocitèmia essencial (TE) és una malaltia que s’engloba dins de les síndromes mieloproliferatives cròniques (SMPC) o neoplàsies mieloproliferatives, juntament amb la leucèmia mieloide crònica, la policitèmia vera o la mielofibrosi primària. Aquestes malalties tenen com a característica comuna que les cèl·lules mare de la medul·la òssia, encarregades de fabricar totes les cèl·lules de la sang, tenen un defecte que les fa produir alguna de les cèl·lules sanguínies d’estirp mieloide de manera descontrolada.

Vegeu trombocitèmia essencial