Limfoma de Hodgkin en adults

El limfoma de Hodgkin és una malaltia cancerosa dels ganglis limfàtics. El sistema limfàtic és una xarxa d’òrgans, ganglis limfàtics, conductes i vasos sanguinis que produeixen i transporten la limfa des dels teixits fins al torrent sanguini. Es tracta d’una part fonamental del sistema immunitari del cos (vegeu en el següent apartat).

Les cèl·lules malignes responsables de la malaltia són les anomenades cèl·lules de Reed Sternberg, que són limfòcits B. Tot i això, si mirem el gangli limfàtic d’un pacient amb limfoma de Hodgkin al microscopi veurem que les cèl·lules de Reed Sternberg representen només una petita proporció de les cèl·lules que ocupen el gangli (5 %). La resta del gangli està ocupat per l’anomenat “infiltrat inflamatori”, format bàsicament per limfòcits T i altres cèl·lules com ara els eosinòfils, els macròfags… Tot i que el limfoma de Hodgkin és una malaltia dels ganglis limfàtics, que en són els principals òrgans afectes, totes aquelles zones del nostre organisme que contenen teixit limfoide poden veure’s afectades en aquesta malaltia (fetge, melsa, medul·la òssia, amígdales…). Tot i això, aquesta afectació és poc freqüent, si més no en el moment del diagnòstic de la malaltia.

El limfoma de Hodgkin és una malaltia poc freqüent. Representa aproximadament el 20-25 % de tots els limfomes, a l’Estat espanyol té una incidència de 30 nous casos per milió d’habitants i per any, i té dos pics d’incidència. El primer en pacients joves, entre 15 i 35 anys d’edat, i el segon en pacients més grans, a partir dels 55 anys d’edat. El primer pic és més freqüent en dones i el segon en homes. Segons dades de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), cada any són diagnosticats a l’Estat espanyol aproximadament 1.500 nous casos de limfoma de Hodgkin.

L’última classificació de l’Organització Mundial de la Salut divideix el limfoma de Hodgkin en dos principals subtipus: el limfoma de Hodgkin clàssic (80 % dels casos) i el limfoma de Hodgkin de predomini limfocític nodular (20 % dels casos), tal com es descriurà més endavant.

Àfrica

Limfoma de Hodgkin.

“Quan tenia 23 anys em van diagnosticar limfoma de Hodgkin. Em vaig sotmetre a 12 sessions de quimio força fortes i no vaig necessitar radioteràpia. Vaig tenir la sort de tenir una remissió completa. Com es passa? Doncs molt malament. En aquest moment només penses a acabar i no ets gaire conscient del que estàs passant. Quan acabes, la teva vida està completament de cap per avall, però et sents molt afortunada de poder explicar-ho. Avui dia vaig a les meves revisions en les quals em diuen que estic estupendament. He tornat a tenir salut, a sentir-me bé. Físicament torno a ser la d’abans. Tinc una feina que m’encanta i he estat la mare. A vegades em costa de creure que després d’una cosa tan dolenta, m’hagi arribat una cosa tan bona i tan desitjada” .

El sistema limfàtic està compost principalment per cèl·lules anomenades limfòcits, un tipus de glòbuls blancs. A la nostra sang existeixen dos tipus principals de limfòcits, denominats limfòcits B (cèl·lules B) i limfòcits T (cèl·lules T).

• Els limfòcits B: Representen el 5-15 % del total de limfòcits i donen origen a les cèl·lules plasmàtiques que produeixen anticossos, i ens ajuden a protegir el cos contra bacteris o virus. Els anticossos s’adhereixen als gèrmens, i els marquen perquè siguin destruïts per altres components del sistema immunitari.
• Els limfòcits T: Són els responsables de coordinar la resposta immunitària cel·lular i s’ocupen de realitzar la cooperació per desenvolupar totes les formes de resposta immunitària, com ara la producció d’anticossos pels limfòcits B. Existeixen diversos tipus de cèl·lules T, i cadascuna d’elles té una funció especial. Algunes cèl·lules T destrueixen gèrmens o cèl·lules anormals del cos. Altres cèl·lules T estimulen o desacceleren l’activitat d’altres cèl·lules del sistema immunitari.

Els limfòcits B i T circulants deriven, igual que totes les cèl·lules sanguínies, de les cèl·lules mare hematopoètiques situades a la medul·la òssia. La cèl·lula mare dona lloc, entre altres, a limfoblasts (cèl·lules limfoide més immadures) i d’ells, després d’etapes maduratives successives, s’arriba als limfòcits. La transformació neoplàstica d’aquestes cèl·lules pot produir-se en qualsevol d’aquestes etapes maduratives del limfòcit i això origina els diferents tipus de síndromes limfoproliferatives (SLP). Això explica la gran varietat i heterogeneïtat biològica i clínica dels limfomes. El sistema limfàtic es troba en moltes parts del cos, de manera que els limfomes poden originar-se a qualsevol part del cos.

El sistema limfàtic del cos, on ocorren els limfomes, està format per diversos òrgans o elements:

• La limfa: és un líquid incolor i aquós que recorre els vasos limfàtics i transporta els limfòcits T i B.
• Els vasos limfàtics: és la xarxa de tubs prims que recullen la limfa des de les diferents parts del cos i la tornen al torrent sanguini.
• Els ganglis limfàtics: són petites estructures que podem trobar en diferents parts del cos com ara el coll, les axil·les, l’abdomen, la pelvis, l’engonal o el mediastí (entre els pulmons). Aquests ganglis filtren la limfa i ajuden a combatre infeccions i malalties.
• Melsa: és l’òrgan que produeix els limfòcits i emmagatzema els glòbuls vermells i els limfòcits. La melsa filtra la sang i destrueix les cèl·lules sanguínies velles. La melsa està al costat esquerre de l’abdomen, a prop de l’estómac.
• Tim: és l’òrgan on maduren i es multipliquen els limfòcits. El tim es troba al pit, darrere l’estern.
• Medul·la òssia: és el teixit tou i esponjós ubicat dins d’alguns ossos, com ara el maluc i l’estern. Comunament se l’anomena “moll de l’os”. La medul·la òssia produeix els glòbuls blancs, els glòbuls vermells i les plaquetes Vegeu apartat Leucèmia, medul·la òssia i cèl·lules sanguínies.
• Amígdales: són dues masses petites de teixit limfàtic a la part de darrere de la gola. Hi ha una amígdala a cada costat de la gola.

Avui dia es desconeixen les causes del limfoma de Hodgkin. En principi, no es tracta d’una malaltia infecciosa ni hereditària, no existeixen factors mediambientals que estiguin clarament relacionats amb el seu desenvolupament i, tot i que en alguns casos es pot detectar la presència del virus d’Epstein-Barr, no es coneix bé actualment quina es la relació causal entre el virus i el desenvolupament de la malaltia, tot i que nombrosos grups d’investigació es dediquen a intentar dilucidar aquesta relació.

Segons el National Cancer Institute dels Estats Units, “és possible que la infecció pel virus d’Epstein-Barr i els antecedents familiars del limfoma de Hodgkin augmentin el risc de limfoma de Hodgkin infantil”. És el que es denomina “factors de risc”, tot i que de cap manera significa que la persona emmalaltirà de càncer.

Els factors de risc per al limfoma de Hodgkin són els següents:

• Estar infectat pel virus d’Epstein-Barr (VEB).
• Tenir antecedents personals de mononucleosi.
• Estar infectat pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).
• Tenir determinades malalties del sistema immunitari, com ara la síndrome limfoproliferativa autoimmunitària.
• Tenir un sistema immunitari debilitat després d’un trasplantament d’òrgan o per un medicament immunosupressor administrat per prevenir el rebuig de l’òrgan per part del cos.
• Tenir un pare, un germà o germana amb antecedents personals de limfoma de Hodgkin.

En la majoria dels casos, els pacients no presenten cap símptoma en el moment del diagnòstic (60-70 % dels casos). La causa més freqüent de consulta al metge és l’aparició d’un gangli limfàtic augmentat de mida. Aquests ganglis es troben localitzats preferentment a la regió cervical (moltes vegades es confonen amb ganglis inflamats secundaris a infeccions bucals, dentàries o d’oïdes). A vegades aquests ganglis augmentats de mida es localitzen en la regió axil·lar o inguinal. Moltes vegades, els pacients acudeixen al metge per tos seca persistent, i a la radiografia del tòrax s’observa una massa a nivell de mediastí (regió localitzada entre els dos pulmons). De manera menys freqüent, el pacient té dolor abdominal a causa del creixement de la melsa. Només en el 25-30 % dels casos, el pacient presenta els anomenats símptomes B (pèrdua de pes superior al 10 % en els darrers sis mesos sense causa determinada, febre vespertina i sudoració nocturna). De vegades els pacients poden presentar picors cutànies generalitzades i lesions de rascades de diversos mesos d’evolució abans del diagnòstic de la malaltia (10-15 % dels pacients) i el dolor dels ganglis limfàtics que apareix pocs minuts després de la ingesta d’alcohol (sobretot en pacients joves).

Quan hi ha febre, pèrdua de pes sense motiu i suors nocturnes excessives, és el que es coneix com a símptomes B. La seva presència o no en el diagnòstic és important per poder classificar bé el limfoma.

El diagnòstic del limfoma de Hodgkin s’ha de realitzar mitjançant la biòpsia d’un gangli limfàtic sospitós. La punció aspiració d’un gangli limfàtic inflamat, estratègia molt freqüentment utilitzada per al diagnòstic dels tumors sòlids en Oncologia Mèdica, no és una tècnica vàlida per al diagnòstic dels limfomes en general perquè no permet veure l’estructura del gangli en el microscopi. En alguns casos es pot utilitzar la biòpsia amb agulla gruixuda.

Des del punt de vista anatomopatològic i seguint la darrera classificació de l’Organització Mundial de la Salut, el limfoma de Hodgkin es divideix en dues grans categories:

Limfoma de Hodgkin clàssic. Constitueix el 95 % de tots els limfomes de Hodgkin. Les seves cèl·lules característiques són les cèl·lules de Reed Sternberg que, de manera específica, expressen dos antígens de membrana, el CD30 i el CD15. L’expressió del CD30 té importància a l’hora de considerar el tractament de la malaltia amb anticossos monoclonals específics. El limfoma de Hodgkin clàssic se subdivideix en quatre subtipus diferents: limfoma de Hodgkin subtipus esclerosi nodular (entitat més freqüent i més característica en dones joves), subtipus cel·lularitat mixta, subtipus ric en limfòcits i subtipus depleció limfocitària (l’entitat menys freqüent i la de pitjor pronòstic).

Limfoma de Hodgkin de predomini limfocític nodular. És una entitat molt infreqüent, representa només el 5 % dels casos, té un curs clínic i evolució molt diferent del limfoma de Hodgkin clàssic, les cèl·lules característiques són les anomenades cèl·lules en crispeta de blat de moro” (“popcorn cells”) que, de manera característica, no expressen el CD30 ni el CD15, però sí expressen el CD20.

Un cop realitzat el diagnòstic de la malaltia, és necessari realitzar-ne l’estudi d’extensió, és a dir, és necessari conèixer la quantitat de malaltia que el pacient té en el moment del diagnòstic, mitjançant les proves següents:

• Anàlisi de sang (hemograma i bioquímica) amb LDH, beta 2 microglobulina i serologies completes
• Prova d’imatge per detectar la presència de ganglis patològics o altres àrees afectes, per a la qual s’escull la tomografia per emissió de positrons associada a una tomografia axial computaritzada (PET/TAC). En aquells casos en els quals la PET/TAC és negativa, ja no es recomana realitzar una biòpsia de medul·la òssia.

L’estudi d’extensió ens permet classificar en diferents estadis segons la classificació d’Ann Arbor:

• • Estadi I. El limfoma afecta una única regió ganglionar o afecta un únic òrgan fora del sistema limfàtic
  • Estadi II. Existeixen dues o més regions ganglionars afectes en el mateix costat del diafragma
  • Estadi III. S’afecten diverses regions ganglionars a ambdós costats del diafragma
  • Estadi IV. S’afecten un o més territoris extraganglionars (medul·la òssia, fetge, pulmons)

L’estadi de la classificació d’Ann Arbor s’acompanya de les lletres A, B, E o S:

1. No existeixen símptomes B al diagnòstic (febre, pèrdua de pes significativa, suors nocturnes)
2. Existeixen símptomes B
3. Existeix afectació d’una regió extraganglionar per contigüitat a partir de l’afectació d’un gangli o paquet de ganglis
4. Existeix afectació a nivell de la melsa

Totes aquestes classificacions permeten dilucidar el grup de risc del limfoma diagnosticat i, d’aquesta forma, proposar el tractament més indicat.

El limfoma de Hodgkin és el càncer hematològic que amb més freqüència podem curar en el moment actual. En els darrers anys hem estat capaços de millorar de manera significativa la supervivència a llarg termini dels pacients, sobretot dels pacients joves. El tractament del limfoma de Hodgkin està basat en la utilització de poliquimioteràpia de vegades associada a radioteràpia sobre camp afecte, quimioteràpia a altes dosis amb trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics i, en l’actualitat, disposem també dels anomenats “nous fàrmacs” per al tractament d’aquesta malaltia. El pronòstic dels pacients que són primàriament refractaris al tractament de primera línia o que recauen després d’haver aconseguit una remissió completa ja no és tan favorable. És important tornar a biopsiar ganglis que clínicament són patològics per demostrar la recaiguda de la malaltia des del punt de vista histològic.

Lucas, 38 anys

Limfoma de Hodgkin.

“El juny del 2019 em van diagnosticar un limfoma de Hodgkin i en la meva vida tot va començar a canviar, es van pausar feines, projectes, viatges i un llarg etcètera. També van canviar les prioritats. El primer de la llista eren els hospitals, les proves, les quimios i tota la resta va passar a segon pla. Quan em van diagnosticar, em van dir que tot seria qüestió de 6 mesos de tractaments, una mica de recuperació de la quimio i llest per tornar al món ja que el limfoma de Hodgkin és un dels càncers de la sang més curables. Però els meus plans es van torçar ja que em van detectar una recaiguda precoç. Després d’un autotrasplantament de medul·la òssia, vaig tornar a recaure i, finalment, el 2021, em vaig sotmetre a un trasplantament de donant no emparentat localitzat pel programa REDMO de la Fundació. On vulguis que estiguis, GRÀCIES al meu donant i a tots els que estiguin inscrits a REDMO, els abraço amb l’ànima, però, sobretot, ple de VIDA gràcies al meu donant”.

Tractament de primera línia.

En el nostre medi, l’esquema quimioteràpic, considerat com a estàndard, és l’ABVD (combinació d’adriamicina, bleomicina, vinblastina i dacarbazina). L’ABVD s’administra per via endovenosa de manera ambulatòria en la majoria dels pacients, el cicle es repeteix cada 28 dies amb dues administracions, una en el dia 1 i la segona en el dia 14. En pacients diagnosticats en estadis inicials sense factors de mal pronòstic, el tractament recomanat és l’administració de dos cicles d’ABVD i radioteràpia complementària sobre camps afectes (20 Gys). En pacients diagnosticats en estadis inicials, però amb factors de mal pronòstic, es recomana l’administració de quatre cicles d’ABVD i radioteràpia complementària (30 Gys). El tractament dels pacients en estadis avançats suposa l’administració de sis cicles d’ABVD. Si el PET/TAC en finalitzar la quimioteràpia és negatiu, no és necessària en general l’administració de radioteràpia complementària.

Existeixen altres esquemes de quimioteràpia més intensius, més eficaços per controlar la malaltia, però també més tòxics que no són molt freqüentment utilitzats en el nostre país (per exemple, BEACOPP escalat).

Tractament de segona línia i posteriors.

Malgrat que els resultats del tractament de primera línia són molt bons, hi ha un 5-15 % dels pacients que són primàriament refractaris (que no responen al tractament de primera línia) i un 30 % de pacients que, després d’aconseguir una remissió completa, recauen de la seva malaltia. Aquests pacients són tractats amb esquemes de quimioteràpia de segona línia. Aquests tractaments són més intensius que els de primera i, sobretot, utilitzen fàrmacs diferents als inclosos dins del tractament de primera línia. Si el pacient aconsegueix una resposta, estaria indicat consolidar-la amb quimioteràpia a dosis altes i trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics.

Els pacients que recauen després del trasplantament autòleg tenen pitjor pronòstic. Fins fa relativament poc, els pacients que requeien després d’un trasplantament autòleg podien ser candidats a rebre un trasplantament al·logènic de progenitors hematopoètics a partir d’un germà idèntic, un donant no emparentat compatible i, més recentment, a partir d’un donant familiar haploidèntic.

Actualment disposem de “nous fàrmacs” en el tractament del limfoma de Hodgkin que, actualment, estan indicats en pacients que estan en recaiguda o són refractaris al tractament previ. El primer d’ells és brentuximab vedotina, un anticòs monoclonal anti-CD30 que ha demostrat ser molt efectiu i amb un perfil de toxicitat molt acceptable en pacients en recaiguda o refractaris després d’un trasplantament autòleg o en pacients que han fracassat a dues línies diferents de quimioteràpia prèvia, i no són candidats a un trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics.

El segon grup de nous fàrmacs que estem utilitzant en el moment actual en el tractament d’aquests pacients són els anomenats inhibidors de checkpoint (nivolumab, pembrolizumab) que estan indicats en el moment actual en pacients que recauen després d’un trasplantament autòleg i que fracassen també al tractament amb brentuximab vedotina. Nivolumab i pembrolizumab també són fàrmacs molt efectius i ben tolerats per la majoria dels pacients.

Uns altres tractaments s’estan provant en assaigs clínics. Un assaig clínic d’un tractament és un estudi d’investigació amb l’objectiu de millorar els tractaments actuals o obtenir informació sobre tractaments nous per als pacients de càncer. Actualment s’estan duent a terme en el món diversos assaigs clínics d’immunoteràpies CAR-T (contingut en espanyol) anti CD-30 (proteïna que expressen les cèl·lules cancerígenes de molts tipus de limfoma de Hodgkin) per a pacients que han esgotat totes les possibilitats terapèutiques en cartera sanitària.

Clàudia

Limfoma de Hodgkin.

“Em vaig convertir en Imparable, sense voler-ho, el maig del 2014. Des d’aleshores he viscut moltes aventures, però, sens dubte, la meva favorita és formar part de l’equip de la Fundació Josep Carreras. Tot va començar amb el diagnòstic. Jo estava vivint a Hamburg i en una visita vaig decidir anar al metge. Quin esglai. Vaig haver de mudar-me una altra vegada a casa dels meus pares, deixar la meva feina, els meus amics… La meva vida sencera es va posar en pausa. El culpable va ser un limfoma de Hodgkin. Vaig començar a tractar-me amb quimioteràpia, però tot es va complicar. Vaig tenir diverses recaigudes, em vaig sotmetre a un autotrasplantament i després a un trasplantament de medul·la òssia. El meu germà Edu va ser el meu donant i gràcies a ell he tornat a VIURE. Sé que t’he explicat la meva història de manera molt reduïda, però si vols pots llegir el meu ebook”.

Com en qualsevol malaltia neoplàstica, el seu pronòstic dependrà del tipus histològic de limfoma de Hodgkin, de la seva extensió i de la resposta al tractament. Si no existeixen factors adversos, i han estat correctament tractats, la possibilitat de curació d’aquests pacients és superior al 80 %.

Malgrat el bon pronòstic generalitzat dels pacients amb limfoma de Hodgkin, els malalts que no aconsegueixen una remissió completa després del tractament inicial o els pacients amb recidives tardanes tenen un pronòstic molt més desfavorable.

• Informació sobre limfoma de Hodgkin. AEAL
• Tractament del limfoma de Hodgkin en adults. National Cancer Institute.
• Limfoma de Hodgkin. Leukemia and Lymphoma Society
• Tractament del limfoma de Hodgkin en pacients de VIH. National Cancer Institute.
• Limfoma de Hodgkin. American Cancer Society

MATERIALS TESTIMONIALS

• Ebook “Aquí i ara: la història de l’Álvaro”.
• Ebook “Aquí i ara: la història de la Clàudia”.

Pots sol·licitar-nos els llibrets en format paper per a enviament gratuït a l’Estat espanyol a través del correu electrònic: imparables@fcarreras.es

TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

• Guia del Trasplantament de Medul·la Òssia. Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Què és l’HLA i com funciona? Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• La Malaltia Empelt contra Receptor. Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Història del Trasplantament de Medul·la Òssia. Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Com es realitza la cerca d’un donant compatible anònim? Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)

ALIMENTACIÓ

• Com mantenir una alimentació saludable durant el tractament? Fundació Josep Carreras (contingut en espanyol)
• Guia de nutrició. Leukemia & Lymphoma Society

ALTRES

• Idees sobre què emportar-me a una cambra d’aïllament. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Consells de viatge per a persones amb càncer. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Manual de fisioteràpia en pacients hematològics i trasplantats. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Prevenció i tractament de la mucositis oral. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• La higiene bucodental en el pacient onco-hematològic. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Manual fertilitat: Patir un càncer de la sang i ser pare o mare. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• La cura de la pell en el pacient onco-hematològic. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Manual Estètica Oncològica. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• Leucèmia i sexualitat. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)
• 7 formes de posar-se un mocador. Fundació Josep Carreras contra la leucèmia (contingut en espanyol)

A l’Estat espanyol existeix un gran teixit associatiu per a pacients amb càncer hematològic que, en molts casos, pot informar-te, assessorar-te i fins i tot realitzar alguns tràmits. Aquests són els contactes d’algunes associacions per Comunitats Autònomes:

Totes aquestes organitzacions són externes a la Fundació Josep Carreras.

ESTATAL

• AMILO (Asociación Española de Amiloidosis)
• AEAL (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE AFECTADOS POR LINFOMA, MIELOMA y LEUCEMIA)
• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera o trucant al 900 100 036 (24h).
• AELCLES (Agrupación Española contra la Leucemia y Enfermedades de la Sangre)
• CEMMP (Comunidad Española de Pacientes de Mieloma Múltiple) 
• FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA
• FUNDACIÓ SANDRA IBARRA
• GEPAC (GRUPO ESPAÑOL DE PACIENTES CON CÁNCER)
• MPN España (Asociación de Afectados Por Neoplasias Mieloproliferativas Crónicas)

ANDALUSIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ALUSVI (ASOCIACIÓN LUCHA Y SONRÍE POR LA VIDA). Sevilla
• APOLEU (ASOCIACIÓN DE APOYO A PACIENTES Y FAMILIARES DE LEUCEMIA). Cadis

ARAGÓ

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASPHER (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE ENFERMEDADES HEMATOLÓGICAS RARAS DE ARAGÓN)
• DONA MÉDULA ARAGÓN

ASTÚRIES

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASTHEHA (ASOCIACIÓN DE TRASPLANTADOS HEMATOPOYÉTICOS Y ENFERMOS HEMATOLÓGICOS DE ASTURIAS)

CANTÀBRIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

CASTELLA-LA MANXA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

CASTELLA I LLEÓ

• ABACES (ASOCIACIÓN BERCIANA DE AYUDA CONTRA LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE)
• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ALCLES (ASOCIACIÓN LEONESA CON LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Lleó.
• ASCOL (ASOCIACIÓN CONTRA LA LEUCEMIA Y ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Salamanca.

CATALUNYA

• ASSOCIACIÓ FÈNIX. Solsona
• FECEC (FEDERACIÓ CATALANA D’ENTITATS CONTRA EL CÀNCER
• FUNDACIÓ KÁLIDA. Barcelona
• FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER. Roses
• LLIGA CONTRA EL CÀNCER COMARQUES DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE. Tarragona
• MielomaCAT 
• ONCOLLIGA BARCELONA. Barcelona
• ONCOLLIGA GIRONA. Girona
• ONCOLLIGA COMARQUES DE LLEIDA. Lleida
• ONCOVALLÈS. Vallès Oriental
• OSONA CONTRA EL CÀNCER. Osona
• SUPORT I COMPANYIA. Barcelona
• VILASSAR DE DALT CONTRA EL CÀNCER. Vilassar de Dalt

COMUNITAT VALENCIANA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASLEUVAL (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE LEUCEMIA, LINFOMA, MIELOMA Y OTRAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE DE VALENCIA)

EXTREMADURA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• AFAL (AYUDA A FAMILIAS AFECTADAS DE LEUCEMIAS, LINFOMAS; MIELOMAS Y APLASIAS)
• AOEX (ASOCIACIÓN ONCOLÓGICA EXTREMEÑA)

GALÍCIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• ASOTRAME (ASOCIACIÓN GALLEGA DE AFECTADOS POR TRASPLANTES MEDULARES)

ILLES BALEARS

• ADAA (ASSOCIACIÓ D’AJUDA A L’ACOMPANYAMENT DEL MALALT DE LES ILLES BALEARS)
• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

ILLES CANÀRIES

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• AFOL (ASOCIACIÓN DE FAMILIAS ONCOHEMATOLÓGICAS DE LANZAROTE)
• FUNDACIÓ ALEJANDRO DA SILVA

LA RIOJA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

MADRID

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• AEAL (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE LEUCEMIA Y LINFOMA)
• CRIS CONTRA EL CÁNCER
• FUNDACIÓN LEUCEMIA Y LINFOMA

MÚRCIA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

NAVARRA

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.

PAÍS BASC

• AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
• PAUSOZ-PAUSO. Bilbao

CIUTATS AUTÒNOMES DE CEUTA I MELILLA

• AECC CEUTA (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER)
• AECC MELILLA (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER)

Et convidem també a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram) on sovint compartim testimonis de superació.

Si resideixes a l’Estat espanyol, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es perquè t’ajudem a posar-te en contacte amb altres famílies que han superat aquesta malaltia.