Skip to content

El limfoma difús de cèl·lules B grans

La informació proporcionada a www.fcarreras.org serveix per donar suport a la relació que existeix entre els pacients/visitants d’aquest lloc web i del seu metge, però no per reemplaçar-la.

Belén

Linfoma difuso de células B grandes.

“En mayo de 2017 nació mi hija. Siempre había deseado ser madre, pero nunca pensé que cuando lo fuera, la vida me tendría preparado lo peor. En septiembre, tras muchas idas y venidas del hospital, me quedé ingresada. Algo no estaba bien. Diagnóstico: linfoma difuso de células B grandes, un linfoma no Hodgkin. Mi mundo se vino abajo. No podía ser. Acababa de ser madre. ‘Me voy a morir’ fue mi primer pensamiento. Inicié el tratamiento. Estaba pasando realmente, aunque sentía que era un sueño. Cogí el toro por los cuernos. No dependía de mí curarme, pero sí la forma de afrontarlo, así que decidí disfrutar de lo que tenía: mi hija, mi marido, mi familia y amigos. Y el tratamiento terminó. Llegó mi ansiada remisión completa y respiré tranquila. Retomé mi vida. Volví al trabajo. Tras unos meses me detectaron una recaída y me sometí a un autotrasplante de médula ósea. Y aquí estoy, 2 años después, con todo ‘más o menos’ como estaba antes del maldito bicho”.

Informació revisada per la Dra. Rocío Parody Porras, Metgessa especialista en Hematologia. Membre de la Direcció de REDMO (Registre de Donants de Medul·la Òssia) i de l’equip mèdic de la Fundació. Col·legi de Metges de Barcelona (Col. 35.205)

El limfoma difús de cèl·lules B grans és el tipus de limfomes no Hodgkin més freqüent, ja que representa el 30 % de tots els limfomes no Hodgkin. És diagnosticat a prop de 3.000 noves persones cada any a l’Estat espanyol. Es tracta d’un limfoma de tipus B agressiu (de creixement ràpid). La seva incidència és de 50-60 nous casos per milió d’habitants i any, i augmenta amb l’edat.

Tot i que s’observa en qualsevol edat, l’edat mitjana dels pacients amb limfomes de cèl·lules grans és de 60-65 anys. A causa dels avenços en el diagnòstic de les malalties neoplàstiques utilitzant tècniques d’estudi de gens implicats en l’origen dels limfomes, s’han pogut identificar subtipus dins d’aquesta categoria amb diferent pronòstic.

En aquest sentit, es pot parlar principalment de dos subtipus: el limfoma difús de tipus centre germinal i el de cèl·lula B activada.

Les causes del LDCGB es desconeixen, com ocorre en la majoria dels limfomes i, pel que fa als símptomes, el més freqüent és l’aparició d’un gangli augmentat de mida (vegeu apartat general dels LNH). Un altre motiu de consulta pot ser per tos seca persistent amb trobada en la radiografia de tòrax d’una massa a nivell de mediastí (regió localitzada entre els dos pulmons). En el 30 % dels casos, el pacient presenta els anomenats símptomes B (pèrdua de pes superior al 10 % en els darrers sis mesos sense causa determinada, febre vespertina i sudoració nocturna), a part de fatiga.

En aproximadament un terç dels pacients, el LDCBG afecta inicialment òrgans que no pertanyen al sistema limfàtic. Els més freqüents es donen en el tub digestiu, la localització principal a l’estómac, tot i que poden donar-se des de les glàndules salivals i amígdales, fins a l’intestí gros. Aquestes tumoracions poden produir dolor i obstrucció al trànsit gastrointestinal normal, però també poden produir úlceres i hemorràgies digestives. Els limfomes extraganglionars poden aparèixer en qualsevol òrgan o part del cos humà.

L’estudi histològic del gangli sempre s’ha de completar mitjançant un estudi immunohistoquímic, citogenètic i molecular per tenir perfectament tipificat al limfoma i realitzar un correcte diagnòstic diferencial amb altres limfomes similars. És important descartar alteracions cromosòmiques típiques d’altres tipus de limfomes, com ara la t(14,18) pròpia del fol·licular (si bé freqüentment s’associen els dos tipus de limfoma), o la t(11,14), típica del limfoma del mantell. La tinció de Ki-67 en la mostra de biòpsia és útil per valorar l’activitat proliferativa d’aquest tipus de tumors.

En l’estudi d’extensió (vegeu apartat general de LNH) cal valorar, a part de les proves mencionades anteriorment, la realització d’una punció lumbar (citometria de flux +/- citologia): indicada en aquells pacients que presentin risc alt d’afectació de SNC, com són aquells amb afectació testicular, de la mamella, renal, epidural o quan hi ha més d’una localització extraganglionar i LDH molt elevada.

En el LDCGB s’aplica un score pronòstic anomenat IPI, complementari a l’estadi del limfoma, i que es basa en els següents factors de risc: edat del pacient, afectació extraganglionar, estadi, LDH i estat general del pacient.

El tractament d’elecció per al LDCBG és la quimioteràpia associada amb radioteràpia (sobre àrees afectes localitzades o de grans dimensions), ja que és un tipus de limfoma que tendeix a créixer ràpidament.

L’esquema quimioteràpic més utilitzat en l’actualitat és l’anomenat R-CHOP, que associa rituximab a ciclofosfamida, adriamicina, vincristina i prednisona, amb una freqüència d’administració i nombre de cicles variable segons cada cas. La radioteràpia pot ser efectiva per tractar àrees afectes localitzades. El trasplantament de progenitors hematopoètics (normalment autogènic i més excepcionalment al·logènic) queda limitat als pacients refractaris al tractament de primera línia o en recaiguda, sempre que la malaltia romangui quimiosensible. En casos específics on existeixi risc d’infiltració del sistema nerviós central, s’ha de valorar l’administració amb cada cicle quimioteràpia intratecal (injectada directament en el líquid cefaloraquidi mitjançant punció lumbar) o bé utilitzar altes dosis de metotrexat per via intravenosa, ja que aquest medicament també pot arribar al líquid cefaloraquidi.

En els LDCBG en etapes I i II, la quimioteràpia R-CHOP s’administra sovint entre 3 i 6 cicles repetits cada 3 setmanes, els quals podrien ser seguits de radioteràpia en les àrees de ganglis limfàtics afectades. En els estadis III i IV, s’administraran com a mínim 6 cicles de R-CHOP com a tractament de primera línia. S’han investigat diferents maneres de millorar l’eficàcia del règim quimioteràpic CHOP en pacients d’un risc més alt escalant les dosis, i adoptant altres medicaments o escurçar l’interval entre cicles.

Existeix un subgrup específic de LDCGB amb una entitat pròpia, el limfoma primari mediastínic, el qual es caracteritza, tal com indica el seu nom, per una massa en el mediastí (ubicat entre els pulmons), generalment de grans dimensions. El motiu de consulta acostuma a ser tos persistent o bé un quadre més notori i greu denominat síndrome de vena cava superior, que es caracteritza per edema i inflamació de tota la cara, coll i tòrax superior, símptomes respiratoris, dificultat per empassar, tot això secundari a la compressió de la vena cava superior. En aquest limfoma s’utilitza freqüentment un règim més intensiu anomenat DA-EPOCH que conté rituximab, etopòsid, adriamicina, vincristina, ciclofosfamida i prednisona.

Un altre subtipus caracteritzat per la seva agressivitat i pobra resposta als tractaments convencionals són els limfomes doble o triple hit, denominats així per la presència d’uns marcadors concrets (reordenament c-myc, bcl2 i/o bcl 6). En aquest cas, la profilaxi amb intratecal està indicada.

En cas de recaiguda o refractarietat al tractament de primera línia, els esquemes més utilitzats són DHAP (dexametasona, citarabina i cisplatí), ESHAP (etopòsid, metilprednisolona, citarabina i cisplatí) o ICE (ifosfamida, carboplatí i etopòsid).

El trasplantament de cèl·lules mare de la sang, concretament l’autòleg, pot indicar-se a posteriori en pacients joves (<70 anys) amb un risc més alt que el limfoma recaigui, com són aquells pacients refractaris al tractament de primera línia o bé que han recaigut després del tractament, i sempre que la malaltia romangui quimiosensible. Tot i això, amb l’aparició de la immunoteràpia, sobretot la teràpia CART (contingut en espanyol), la indicació del trasplantament comença a ser qüestionada, sobretot més enllà de la segona línia, i la indicació de l’al·logènic, que clàssicament s’oferia en pacients que requeien després d’un autòleg, és cada vegada menys freqüent.

La teràpia CART, dirigida davant el CD19, un marcador comú de la cèl·lula limfomatosa, té ja indicació establerta en el LDCBG d’adults, en les següents situacions:

  • Refractarietat primària després de 2 línies prèvies de tractament
  • Primera recaiguda sense resposta, o més enllà de la segona recaiguda
  • Recaiguda després de trasplantament autòleg previ

L’administració de la teràpia CART es realitza només a centres nacionals de tercer nivell que han estat autoritzats pel Ministeri de Sanitat, i cada cas ha de ser valorat i aprovat per un comitè nacional d’experts. Per una altra banda, existeixen alternatives amb anticossos monoclonals, que també es dirigeixen a marcadors específics com ara CD19, o bé a 2 marcadors diferents, i que s’administren habitualment dins d’assaigs clínics. En resum, l’escenari de tractament del LDCBG, més enllà de la primera línia estàndard de tractament amb quimioteràpia, està actualment en revisió, a l’espera de confirmar els resultats prometedors de la immunoteràpia.

Fins al 80 % dels pacients joves es poden curar amb aquesta aproximació terapèutica, i aquesta probabilitat va disminuint amb l’augment de l’edat. El de tipus “centre germinal” té millor pronòstic i supervivència amb els tractaments estàndard i es beneficia clarament de l’addició de rituximab al tractament, cosa no tan evident amb el tipus “cèl·lula B activada”, que té pitjor pronòstic. Tot i això, amb les noves estratègies d’immunoteràpia anteriorment descrites, sobretot la teràpia CART, s’espera un canvi radical de l’escenari global i pronòstic d’aquesta malaltia.

MATERIALS TESTIMONIALS

Pots sol·licitar-nos els llibrets en format paper per a enviament gratuït a l’Estat espanyol a través del correu electrònic: imparables@fcarreras.es

TRASPLANTAMENT DE MEDUL·LA ÒSSIA

ALIMENTACIÓ

ALTRES

A l’Estat espanyol existeix un gran teixit associatiu per a pacients amb càncer hematològic que, en molts casos, pot informar-te, assessorar-te i fins i tot realitzar alguns tràmits. Aquests són els contactes d’algunes associacions per Comunitats Autònomes:

Totes aquestes organitzacions són externes a la Fundació Josep Carreras.


ESTATAL

  • AMILO (Asociación Española de Amiloidosis)
  • ACLIF (Asociación para la cura del linfoma folicular)
  • AEAL (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE AFECTADOS POR LINFOMA, MIELOMA y LEUCEMIA)
  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera o trucant al 900 100 036 (24h).
  • AELCLES (Agrupación Española contra la Leucemia y Enfermedades de la Sangre)
  • CEMMP (Comunidad Española de Pacientes de Mieloma Múltiple) 
  • FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS CONTRA LA LEUCÈMIA
  • FUNDACIÓ SANDRA IBARRA
  • GEPAC (GRUPO ESPAÑOL DE PACIENTES CON CÁNCER)
  • MPN España (Asociación de Afectados Por Neoplasias Mieloproliferativas Crónicas)


ANDALUSIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ALUSVI (ASOCIACIÓN LUCHA Y SONRÍE POR LA VIDA). Sevilla
  • APOLEU (ASOCIACIÓN DE APOYO A PACIENTES Y FAMILIARES DE LEUCEMIA). Cadis


ARAGÓ

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASPHER (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE ENFERMEDADES HEMATOLÓGICAS RARAS DE ARAGÓN)
  • DONA MÉDULA ARAGÓN


ASTÚRIES

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASTHEHA (ASOCIACIÓN DE TRASPLANTADOS HEMATOPOYÉTICOS Y ENFERMOS HEMATOLÓGICOS DE ASTURIAS)


CANTÀBRIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


CASTELLA-LA MANXA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


CASTELLA I LLEÓ

  • ABACES (ASOCIACIÓN BERCIANA DE AYUDA CONTRA LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE)
  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ALCLES (ASOCIACIÓN LEONESA CON LAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Lleó.
  • ASCOL (ASOCIACIÓN CONTRA LA LEUCEMIA Y ENFERMEDADES DE LA SANGRE). Salamanca.


CATALUNYA


COMUNITAT VALENCIANA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASLEUVAL (ASOCIACIÓN DE PACIENTES DE LEUCEMIA, LINFOMA, MIELOMA Y OTRAS ENFERMEDADES DE LA SANGRE DE VALENCIA)


EXTREMADURA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • AFAL (AYUDA A FAMILIAS AFECTADAS DE LEUCEMIAS, LINFOMAS; MIELOMAS Y APLASIAS)
  • AOEX (ASOCIACIÓN ONCOLÓGICA EXTREMEÑA)


GALÍCIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • ASOTRAME (ASOCIACIÓN GALLEGA DE AFECTADOS POR TRASPLANTES MEDULARES)


ILLES BALEARS

  • ADAA (ASSOCIACIÓ D’AJUDA A L’ACOMPANYAMENT DEL MALALT DE LES ILLES BALEARS)
  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


ILLES CANÀRIES

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • AFOL (ASOCIACIÓN DE FAMILIAS ONCOHEMATOLÓGICAS DE LANZAROTE)
  • FUNDACIÓ ALEJANDRO DA SILVA


LA RIOJA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


MADRID


MÚRCIA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


NAVARRA

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.


PAÍS BASC

  • AECC (ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER). Present a les diferents províncies i a moltes localitats. Contactar amb la seu més propera.
  • PAUSOZ-PAUSO. Bilbao


CIUTATS AUTÒNOMES DE CEUTA I MELILLA

Et convidem també a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram) on sovint compartim testimonis de superació.

Si resideixes a l’Estat espanyol, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es perquè t’ajudem a posar-te en contacte amb altres famílies que han superat aquesta malaltia.

* D’acord amb la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic (LSSICE), la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia informa que tota la informació mèdica disponible a www.fcarreras.org ha estat revisada i acreditada pel Dr. Enric Carreras Pons, Col·legiat núm. 9438, Barcelona, ​​Doctor en Medicina i Cirurgia, Especialista en Medicina Interna, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i Consultor sènior de la Fundació; i per la Dra. Rocío Parody Porras, Col·legiada núm. 35205, Barcelona, ​​Doctora en Medicina i Cirurgia, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i adscrita a la Direcció mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació).

Vull estar al dia de la lluita contra la leucèmia