Skip to content

El limfoma de Burkitt en nens i adolescents

La informació proporcionada a www.fcarreras.org serveix per donar suport, no reemplaçar-la, a la relació que existeix entre els pacients/visitants d’aquest lloc web i del seu metge.

Francesc

Limfoma de Burkitt.

“El 2011 al Francesc, amb només 4 anys, li van diagnosticar un limfoma de Burkitt, un càncer del sistema limfàtic molt agressiu però que responia bé a la quimioteràpia, segons el que ens van dir els metges aleshores. La incertesa inicial va donar lloc al coratge per fer front a un tractament dur, curt però eficaç. Vam passar un estiu diferent a l’hospital, amb uns protocols quimioteràpics molt forts, però també molt eficaços a l’hora d’eliminar els bitxos dolents. Hem vist molt de patiment a l’hospital. I molta vida també. Estem molt agraïts! Hem sentit el pas del temps, hem après a gaudir de les coses petites, hem après a valorar la vida!”.

Informació revisada per la Dra. Rocío Parody Porras, Metgessa especialista en Hematologia. Membre de la Direcció de REDMO (Sociedad Española de Hematología i Hemoterapia) i de l’equip mèdic de la Fundació. Col·legi de Metges de Barcelona (Col. 35.205)

El limfoma de Burkitt, també conegut com a limfoma de cèl·lules petites no feses, és un tipus de limfoma agressiu no Hodgkin que afecta principalment nens i adolescents o adults joves. Es presenta amb més freqüència en homes, generalment, en les edats de 5 a 10 anys. Hi ha tres tipus principals de limfoma de Burkitt: l’esporàdic, l’endèmic i el relacionat amb la immunodeficiència. El limfoma de Burkitt esporàdic es presenta a tot el món, el limfoma de Burkitt endèmic es presenta a l’Àfrica central i el limfoma de Burkitt relacionat amb la immunodeficiència s’observa amb més freqüència en els pacients infectats pel virus del VIH. Algunes formes del limfoma de Burkitt estan relacionades amb el virus d’Epstein-Barr. El seu nom es deu al metge Denis Parsons Burkitt qui, treballant a l’Àfrica equatorial, va descriure la malaltia el 1956.

  • La variant esporàdica del limfoma de Burkitt(també coneguda com a la variant no africana) està associada a una infecció pel virus d’Epstein-Barr.
  • La variant endèmica (o africana) del limfoma de Burkitt ocorre a l’Àfrica equatorial o central. És el càncer més freqüent entre nens d’aquesta regió del món. Generalment, aquests nens també tenen una infecció crònica per malària i es pensa que aquesta podria ser la raó per la qual s’ha reduït la resistència al virus d’Epstein-Barr. Els nens africans generalment desenvolupen aquest limfoma a la mandíbula o en altres ossos facials.
  • La variant del limfoma de Burkitt associada a immunodeficiència està relacionada en especial al virus del VIH o per una immunodeficiència a causa d’un trasplantament previ o en casos en què un pacient està rebent medicaments immunosupressors. 

El limfoma de Burkitt s’inicia en els limfòcits B. Com hem comentat anteriorment, alguns tipus de limfoma de Burkitt s’associen a una infecció produïda pel virus d’Epstein-Barr o a un sistema immunitari debilitat. El limfoma de Burkitt també pot resultar d’una translocació cromosòmica que afecta el gen Myc. Una translocació cromosòmica significa que el cromosoma s’ha trencat. En el limfoma de Burkitt afecta el cromosoma 8 (locus del gen Myc). La variant més freqüent produeix una translocació del cromosoma 8 al 14 —t(8;14)(q24;q32). En molts altres tipus de limfoma de Burkitt no existeix una causa clara per la qual es desenvolupa.

Segons el tipus de limfoma de Burkitt, el pacient podria notar:

– Una inflamació dels ganglis limfàtics en el cap i el coll. Aquesta inflamació és freqüentment indolora, però creix de forma molt ràpida.

– En el cas de l’esporàdic, comença a l’abdomen i la zona del ventre amb forts dolors, vòmits i nàusees.

Aquestes són les dues zones més comunes, però també es pot iniciar en altres zones de l’aparell digestiu, com ara el pàncrees o el fetge; excretor, com els ronyons; reproductiu, com els testicles i ovaris, i també en el cervell o líquid cefaloraquidi.

A més, s’acostumen a donar altres símptomes habituals dels limfomes com ara:

– Febre

– Sudoració nocturna

– Ràpida i pronunciada pèrdua de pes

Sensació de fatiga

 

Un dels problemes del limfoma de Burkitt és que, en funció de la zona afectada, pot costar diferenciar la malaltia d’altres que generen, per exemple, oclusió intestinal i dolors de ventre.

Igualment, és important diferenciar-lo amb altres tumors i limfomes, i per això és important utilitzar diferents proves diagnòstiques per diferenciar-lo:

– Tomografies computaritzades d’abdomen, pit i pelvis.

– Biòpsia de la medul·la òssia i del gangli limfàtic.

– Anàlisi del líquid cefaloraquidi.

– Hemogrames complets que incloguin el lactat deshidrogenasa (LDH), enzim catalitzador que es troba en molts teixits del cos, però la seva presència és més alta en el cor, fetge, ronyons, músculs, glòbuls vermells, cervell i pulmons. Un nivell anormalment alt pot ser indicatiu de limfoma.

Sense tractament, el limfoma de Burkitt és ràpidament mortal. De fet, és un dels tipus de càncer que es dissemina més ràpid. Per això, els hematòlegs inicien ràpidament tractament de quimioteràpia intensiva que inclou també quimioteràpia intratecal (administració dels fàrmacs antineoplàstics directament en el líquid cefaloraquidi). A la quimioteràpia la pot acompanyar altres tractaments, com ara la radioteràpia, els esteroides i altres medicaments.

En alguns casos, poc freqüents, en el cas de limfoma esporàdic, és necessari realitzar una intervenció quirúrgica per extirpar segments d’intestí obstruïts o perforats.

El tractament anual, si és utilitzat després d’un diagnòstic precoç, pot aconseguir la curació de més del 80 % dels casos.

Et convidem també a seguir-nos a través de les nostres xarxes socials principals (Facebook, Twitter i Instagram) on sovint compartim testimonis de superació.

Si resideixes a l’Estat espanyol, també pots posar-te en contacte amb nosaltres enviant-nos un correu electrònic a imparables@fcarreras.es perquè t’ajudem a posar-te en contacte amb altres famílies que han superat aquesta malaltia.

* D’acord amb la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i el Comerç Electrònic (LSSICE), la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia informa que tota la informació mèdica disponible a www.fcarreras.org ha estat revisada i acreditada pel Dr. Enric Carreras Pons, Col·legiat núm. 9438, Barcelona, ​​Doctor en Medicina i Cirurgia, Especialista en Medicina Interna, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i Consultor sènior de la Fundació; i per la Dra. Rocío Parody Porras, Col·legiada núm. 35205, Barcelona, ​​Doctora en Medicina i Cirurgia, Especialista en Hematologia i Hemoteràpia i adscrita a la Direcció mèdica del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO) de la Fundació).

Informació revisada al novembre de 2023.

Fes-te soci/sòcia de la curació de la leucèmia!

Vull estar al dia de la lluita contra la leucèmia