Les leucèmies s'originen de les cèl·lules mare de la sang que es troben a la medul·la òssia, que és la part vermella, esponjosa, dins dels ossos. En un nen o nena sa les cèl·lules mare de la sang poden ser de dos tipus, limfoides i mieloides, i quan maduren donen lloc als diferents tipus de cèl·lules de la sang que són:

1) Glòbuls vermells: són les cèl·lules que transporten l'oxigen des dels pulmons fins a totes les cèl·lules del cos.

2) Leucòcits o glòbuls blancs: són les cèl·lules que ajuden a combatre les infeccions. Hi ha diversos tipus de leucòcits com els neutròfils, monòcits i limfòcits.

3) Plaquetes: són les cèl·lules que serveixen per formar un coàgul i controlar un sagnat.

La leucèmia limfoblàstica aguda (LLA) és un càncer format per limfòcits immadurs, coneguts com a limfoblasts. Aquestes cèl·lules impedeixen el creixement de la resta de cèl·lules de la sang. La LLA és el càncer més freqüent en infants.

Els limfòcits són un tipus de leucòcits o glòbuls blancs i poden ser de dos tipus, B i T. Segons els limfoblasts s'originin de cèl·lules B o T, la LLA es denominarà de LLA- B o LLA- T.

Es desconeix la causa exacta que origina la LLA. La investigació en aquest camp és important i es van coneixent els canvis genètics que s’esdevenen en les cèl·lules leucèmiques. No obstant això, en la majoria dels nens i nenes amb LLA es desconeix quins són els desencadenants o els factors que han originat la leucèmia.

En una minoria d’infants sí que hi ha algunes malalties genètiques que els predisposa al desenvolupament de la LLA. Aquest és el cas de nens i nenes amb síndrome de Down o amb altres síndromes com la síndrome de Li-Fraumeni, l'atàxia telangièctasi i altres. Altres factors que augmenten la possibilitat de patir una leucèmia poden ser l'exposició a radiacions previ al naixement (radiografies) o haver rebut quimioteràpia per un altre càncer.

Els germans d'un nen o nena amb leucèmia, comparats amb altres infants, tenen un petit augment del risc de patir leucèmia. No obstant això, aquest risc és molt baix, inferior a 1 per mil.

La leucèmia, com altres tipus de càncer, no és contagiosa.

La quimioteràpia que rebrà el pacient dependrà del tipus de leucèmia i de les probabilitats de recaiguda que tingui. Hi ha diferents tipus de tractament, que seran més o menys intensos, segons el risc que tingui de recaiguda. Segons aquest risc, els pacients es classifiquen en els següents grups:

1) risc estàndard, 2) risc, intermedi, 3) alt risc

La intensitat i durada de la quimioteràpia pot variar segons el grup de risc. En tot cas, tots els nensi nenes, independentment del grup de risc al qual pertanyin, rebran

1) un tractament inicial anomenat tractament d'inducció, de quimioteràpia intensiva seguit de

2) un tractament de consolidació o intensificació. Després se segueix de

3) un tractament de manteniment, que consisteix en una quimioteràpia d'intensitat baixa, consistent en pastilles i que permet, en la majoria dels casos, fer una vida gairebé normal i tornar a l'escola i a les activitats esportives o altres extraescolars. En un petit grup d’infants amb més risc de recaiguda, es farà el trasplantament en lloc del tractament de manteniment.

Un 15-20% dels nens i nenes poden recaure de la leucèmia. La majoria de les recaigudes tenen lloc en els primers cinc anys des del diagnòstic, especialment en els primers dos anys d'haver finalitzat el tractament. En els casos que hi hagi una recaiguda, es torna a administrar quimioteràpia i, segons el cas, es realitza un trasplantament de medul·la òssia.

Si el nen o nena pateix una recaiguda de la LLA, les possibilitats de curació i el tractament dependran de diversos factors, fonamentalment:

1) temps transcorregut entre el diagnòstic i la recaiguda, com més temps millor

2) de si es tracta d'una LLA de tipus B o T

3) de la localització de la recaiguda (medul·la òssia o altres com el sistema nerviós, testicles o altres)

4) la resposta que tingui el tractament de la recaiguda

El tractament generalment consistirà en quimioteràpia més intensiva que la rebuda inicialment i, sovint, trasplantament de medul·la òssia. Alguns infants en recaiguda poden curar-se sense trasplantament.

En els últims anys, a més de la quimioteràpia, hi ha nous tractaments que poden substituir o complementar a la quimioteràpia, com la immunoteràpia i els tractaments dirigits contra una diana molecular (veure NOUS TRACTAMENTS).

Després de completar el tractament, el nen seguirà controls periòdics pel seu metge hematòleg i per altres especialistes en cas necessari. Els controls es realitzen per avaluar una possible recaiguda i per fer un seguiment i un tractament de les possibles complicacions a llarg termini. Aquests controls es van espaiant progressivament fins fer-se una vegada a l'any. És recomanable fer un seguiment com a mínim anual a llarg termini per poder detectar aviat i poder tractar, si apareixen, les seqüeles del tractament o de la leucèmia.

A continuació, farem unes recomanacions de caràcter general i que responen a algunes de les preguntes més freqüents que realitzen els pares dels nens amb leucèmia.

¿Se li caurà el cabell? Quan? L'hem de tallar?

Amb la quimioteràpia que rebrà per tractar la leucèmia, el cabell se li caurà. Generalment, això succeeix a les 2-3 setmanes de l'inici de la quimioteràpia. Si el nen o la nena té els cabells llargs, és més adequat tallar-los curts abans que comenci a caure. No cal, ni és convenient des del punt de vista psicològic, tallar durant els primers dies de l'ingrés. Tampoc cal explicar-li aquest fet en un primer moment. Sí convé, però, abordar aquest tema amb el nen abans que comenci a caure. El cabell torna a sortir al cap de 2-4 setmanes d'haver iniciat la fase de tractament de manteniment, en la qual la quimioteràpia és de menor intensitat.

Higiene

Degut que el nen té disminuïdes les seves defenses davant les infeccions (per la pròpia malaltia i també pel tractament administrat), és convenient mantenir una higiene corporal adequada de l'infant, de l'habitació de l'hospital i del domicili familiar, així com de les seves joguines .

És recomanable evitar aquelles joguines que emmagatzemen molta pols i les caixes de cartró. Tampoc s'ha d'emmagatzemar menjar fora de la nevera. Les plantes estan prohibides a l'habitació, ja que a la terra hi ha espores de fongs.

L'ordre facilita la neteja per part del personal de la neteja de l'hospital.

Visites

És convenient reduir el nombre de visites a l'habitació del nen, ja que poden ser portadores d'infeccions. És recomanable que no hi hagi més de 2 acompanyants a l'habitació i que es rentin les mans abans d'entrar. Si algun dels visitants té algun procés infecciós (refredat, conjuntivitis ...) és preferible que no vingui.

En el cas que aquest sigui el pare, la mare o una altra persona que tingui cura del nen i que no es pugui prescindir de la seva atenció, convindria que es posessin una màscara i es rentessin les mans abans d'entrar en contacte amb el nen.

Alimentació

El nen que rep tractament amb quimioteràpia intensiva ha de rebre una alimentació variada. És convenient, quan la xifra de leucòcits és baixa, evitar els aliments crus que no es puguin pelar (per exemple: enciam, maduixes, tomàquet cru).

En ocasions la quimioteràpia pot treure la gana, o fins i tot provocar nàusees. Durant els dies que estigui rebent la quimioteràpia, no convé forçar el nen perquè mengi, perquè pot ser contraproduent.

D'altra banda, els corticoides (prednisona i dexametasona) que rebrà en algunes fases del tractament poden augmentar molt la gana, fins i tot amb ansietat. Si bé se'ls pot permetre menjar alguna cosa més que els menjars que se serveixen a l'hospital, no se'ls ha de deixar menjar sense límit, ja que sovint no ho toleren bé i pot ocasionar mal de panxa.